14M 20B

De vegades, no cal res més que quatre beneits asseguts en una taula d’un bar de Reus, una mica entrats en llevats i espirituals, tot comentant la proliferació, en els darrers anys, d’establiments donats a l’oci nocturn, com per demanar un bocí de paper i un boli al cambrer i començar a fer un llistat d’aquest tipus de cases. Te’n sortiran més de vint i et preguntaràs perquè això, fa cinc, deu anys, quan tenies fetge i estòmac a prova de bombes, no passava? Llavors algú farà que ja està bé de lamentacions, que una nit, qui vulgui apuntar-se amb ell, es proposa visitar vint bars de la ciutat. Els altres callen, li diuen que baixi de la cadira, que faci un glop, que s’assereni…

Però resulta que el pronunciament, no queda en no-res. Salvat de la crema dels senyors Gelocatil i Almax, la cosa, setmanes després, segueix en peu. Fins i tot s’ha fixat una data: el 14 de març i ja la tenim liada! Servidor hi era en aquella taula on es va xerrar tot allò i per tal no desentendre’m de la part de culpa per haver ablamat la proposta, que tot sigui dit, proferí l’insigne blocaire reusenc Antoni Veciana. El dia acordat, vaig pujar al vaporet de la Renfe i des de Barcelona cap a Reus hi falta gent. Donat que no podia arribar abans de les vuit, servidor ha de confessar, que dels vint bars, “només” en va poder visitar catorze. Una bona marca, si més no. 

La logística de l’acte va fer expressament per l’ocasió, un parell de preuats gadgets. Vegi’s: una xapa -allò dels pins, es veu que ja no fa modernu- i el conseqüent “carnet” de ball amb el llistat de bars i l’horari, al darrera, on s’hi anaren enganxant gomets de colors a mesura que avançava la murga.  L’astracanada començà a les 18:30 i tenia horari d’acabada a les 4:30. Però ja us puc dir, que malgrat que es compliren els horaris amb professionalitat, sent només mitja horeta a cada bar l’estona estipulada per a fer-hi el que és volgués, dintre sempre de la legalitat vigent, es plegà veles més enllà de les cinc.

Sigui com sigui, l’endemà, més que tenir el cap a Helsinki, hom s’adonava que el que li feien mal eren les cames i que la travessa per Reus la nuit, s’havia convertit més que en un despropòsit per aparells digestius i neuronals, en una autèntica mitja marató nocturna. Val a dir que tots els bars, hi posaren el seu granet de sorra per fer la travessa més plaent, més que res per les butxaques, que com ja us podeu imaginar, si feu el compte, hom havia d’anar ben servit de quartos i tampoc es tractava de deixar-s’hi el sou. Tots els bars referenciats van tenir alguna mena d’atenció així que els explicàvem la gesta, tots menys el situat al capdamunt del Carrer Ample i dit Blanc, així com els senyors de La Fàbrica que s’abstingueren, malgrat les nostres explicacions, de qualsevol tracte de favor.  No cal dir que va ser acceptat per unanimitat de fer-hi només acte de presència però no pas de prendre-hi res.

M’abstindré de deixar constància dels mil i un anècdotes que donà la nit, ni què si va fer o beure o viure, la veritat és que m’explicaren que al principi la cosa es temia que anés pel pedregar, però de bar en bar, anàvem trobant gent que com una processó avançada, s’hi apuntava sense massa escarafalls. Ens consten pics de fins a vint-i-quatre persones reunides! La veritat és que deixant de banda la constatació que veritablement en cinc anys Reus ha canviat molt en general i també en el tema dels bars -si faig un rimember güen amb els dits d’una mà es compten els abeuradors que existien llavors, antros amb serradures a terra inclosos- també és cert que malgrat els canvis i malgrat tot, la gent de Reus no hem perdut l’humor d’organitzar sense cap altra voluntat que passar-ho bé i riure, mandangues com aquesta. I és que ja ho diuen, que tot ajuda. Catorzeeeeeeee Emaaaaaaaaaa, Viiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiint Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee! i fot-li que és de Reus!

Llistats de bars visitats

Què en diu l’Antoni Veciana

Què en diu el David Fernàndez

Un pensament a “14M 20B

  1. ja en parlaré un dia d’aquests, tot i que no en sóc l’únic responsable intel·lectual, sinó que va ser una cosa bastant col·lectiva

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *