Els dies i les dones

M’agrada llegir dietaris. Sobretot d’escriptors. Adonar-te que els dilemes que t’assolen, assolaren als grans també, un dia. Hi ha un perill en els dietaris: creure que en llegir-los, no cal llegir-ne l’obra, que accedint a la seva pretesa intimitat, la resta no té importància. No crec que sigui així. Es pot fer literatura d’allò que t’envolta i pots fer literatura de tu mateix. Tot, però, és literatura.

El 1973, en plena lectura de l’obra completa de Pla, que després originaria Josep Pla o la raó narrativa, Josep Maria Castellet, possiblement influenciat per la tirada de l’empordanès a l’apunt dietarístic, comença a deixar constància en una lllibreta, d’allò que li passa aquell any. Són apunts breus, amb voluntat de deixar constància d’una certa quotidianitat, no pas de confegir pàgines de literatura rutilant. Però precisament en aquest cert desvagament rau tot el seu interès.

El Castellet que s’hi mostra, és un Castellet insatal·lat en un cert aburgesament. Sempre reaci a instal·lar-se totalment en aquesta comoditat, lluitant per esgarrapar temps per dedicar-se als seus papers. Un Castellet que accepta el seu paper d’intel·lectual des del cansament d’haver de viure en un país el règim dictatorial del qual, malgrat veure’s que comença a declinar, encara dóna els seus darrers cops de cua.

Hi planen els amics, els companys de viatge. Una presència i una absència: l’amistat amb Montserrat Roig, necessària i sincera, la connexió amb la generació més jove, un intercanvi de passions textuals, perfilada amb la lleugeresa d’algú que sabrem present i que no podem preveure que la mort als cinquanta anys, no ens en podrà donar a llegir la seva obra de maduresa. L’absència, la mort de Gabriel Ferrater, un any abans. Massa recent, un respecte absolut.

Castellet amb aquests textos, dóna una nova mostra del record matisat, en aquest cas, per no voler desprendre’s de l’ambient enrarit de l’època, de deixar constància de la impossibilitat que el règim franquista tingui cap mena de credibilitat en el context europeu i mundial. Recomano la lectura d’aquest dietari, complementant-lo amb Els escenaris de la memòria, molt superior, diferent, tot esperant l’anunciada aparició d’un segon volum d’aquest excel·lent llibre.