Asseure-t a la butaca. Esperar que els altres espectadors facin el mateix. L’intèrpret ja és a l’escena. Silenci. Comença l’actuació. Li dones una, dues, tres oportunitats. Però no t’enganxa, no et porta a enlloc. Divagues. Penses. Imagines. Ara voldries tenir una llibreta i prendre notes. Una paraula que has descobert i que podria ser un bon títol per a un recull de poemes. S’ha d’arreglar el llum de l’habitació. Tornes a l’espectacle: això dels papers està bé. Però tornes a fugir. Ara on va aquesta dona del públic? Les butaques són confortables. A la tele avui parlaven del zoo de Viena. És un dels més vells d’Europa. Ara surt una noia del públic… Ah!, estava preparat. És bonic. Ha transmès més aquesta noia en pocs minuts que no pas l’intèrpret en tot l’espectacle. S’hauria de rentar la cortina de la dutxa. Quina mania amb les projeccions! Aplaudiments freds.
digues quin és l’espectacle, dis, dis…