Hui ha sigut un dia dur, molt dur. El que queda de setmana no ho serà pas menys, i si parlem del túnel al final del qual s’hauria del vore la llum, tinc la sensació que encara no han començat a foradar-lo. Un dia difícil, d’aquells en què sembla que la sang vol circular en direcció contrària i que s’embeuen l’humor.
I en això que la ratlla contínua perd autoritat i el cotxe fa una maniobra criminal. Qüestió d’un segon. D’haver girat el revolt un segon més prompte aquell cotxe se m’hauria endut per davant i hauria escampat per l’asfalt maldecaps i abarintos.
Demà encara els tindré, però em pense que no pesaran tant.
M’ho torno a llegir. Abarintat, realment no té res a veure amb Barak Obama. Jo em sembla que també en dec tenir d’això, doncs.
M’ho torno a llegir i em quedo engaixat amb aquesta sensació que tant bé descrius. Jo també estic abarintat!
Collons, quin dia !