ESQUERRA REPURITANA DE CATALUNYA

No cal anar massa lluny per trobar exemples de governants que, en ostentar algun càrrec oficial, van tirar sempre pel camí del mig, ni pel de la dreta, ni pel de l’esquerra; pel mig. Així, el president Pujol ara viu una nova adolescència reivindicativa. Pujol ara diu tot allò que el càrrec no li va deixar dir.

Fa ben fet? Fa mal fet? A mesura que passen els anys i els dies, hom s’adona que això de la política respon més a la figura d’un colossal teatre on per sotamà, tot s’aconsegueix a cop de sopars, complicitats, caramboles i trucades de telèfon. Sincerament trobo bé que Pujol no vulgui desvincular-se de l’acció política, però una mica d’aquesta envalentonada, en alguns moments de la nostra història, no ens hagués anat gens malament. Deixar el cove a Barcelona i reclamar els peixos a cops de fitora, punxant una miqueta més de res.

En aquest sentit, el paper d’ERC en tot aquest cas del tancament dels repetidors de Televisió de Catalunya a Alacant, és poc menys que patètic. Ni com a partit, ni com a governants han posat el crit al cel. Les mans sota el seient del silló, no fos cas que les mestralades d’aquests dies, entressin i ens trobéssim que les cadires, ja són ocupades per uns altres.

Partit independentista, se’n recorden? Sí, home sí, allò de les indignacions, de les mobilitzacions, de les reaccions. Gairebé un milió de persones a Barcelona, l’altre dia, cridaven Independència! Que se’ls han de rentar les orelles? Que hi han trobat massa el gust en això de dinar a la Casa dels Canonges? Què dormim?

Recordo una de les genials trucades del Gila. El còmic agafava el telèfon: eren els familiars d’un condemnat a mort a punt de ser executat. Els familiars reclamaven que se l’indultés. La resposta de Gila era: "Cómo tenemos mucha cola, de momento disparamos, si a caso, más adelante, ya nos lo volveríamos a mirar".

Esquerra Republicana de Catalunya no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, enfrescada en assumptes interns, és com si s’hagues convertit en un partidet de funcionaris grisos i inoperants, atrinxerats en regidories, secretaries i direccions generals. Xssssssssssssst que si el tiet Montilla s’enfada, se n’anem tots al carrer!

I la Carrasqueta? Doncs això, de moment la tanquem, la clausurem, la xapem. Si de cas més endavant, ja ens ho tornaríem a mirar.

3 pensaments a “ESQUERRA REPURITANA DE CATALUNYA

  1. Això penso que han de fer.
    Que espavilin i treballin fort, que tenen eines.

    Que vigilin de no apuntar-se al carro de la intoxicació informativa sobre el dret de decidir.

    I, si l’amenaça és que el PSC els faci fora del govern, proposo una idea: demanar informació dels casos que la normativa del Parlament  permet aquestes cessacions (la planegen des del parlament? des d’on es fan aquestes destitucions?), per tal de veure bé com funciona.
    Sembla que pot haver un interès clar per part del PSC d’aturar, per exemple, el treball d’en Puigercós per la nostra llei de consultes populars.

    Sense obviar alguns bons detalls i feines que es fan visibles, crec que haurà-n-m tots plegats de deixar de veure la independència com el procés. Diria que no és el procés, que el procés és la feina i treballs que hem de fer per al seu exercici, i que no val afluixar.

    Avui acabaria dient-los que crec que paga la pena defensar i cantar tranquil·lament les idees importants aquí. I deixar-se de suavitzadors, eufemismes, i més embolicades o llargues. Per començar perquè des d’altres fronts no tenen cap problema en jugar a veure qui la diu més grossa (aquests dies tornem a escoltar el conte de que no existim, per exemple, o que cal no sé quina extirpació genètica).
    Crec que des d’ERC haurien d’aprofitat també el poder de les idees. Sense por, o amb les pors que demani la defensa. No ens pensem que les aberracions  i raons dolentes no tenen poder, o que soletes deixen de funcionar, per exemple.

    El detall que assenyales sobre la sordesa em preocupa. I em xoca veure aquests dies que una de les fotos de la manifestació que vaig trobar en les notícies d’aquests dies té el símbol de TV3 a dalt a la dreta. S’ha donat alguna explicació i me la he perduda?

  2. Hauríem d’anar a la nostra, que els sociates ens expulsen de govern? doncs naltros els fem una moció de censura i fem president el Mas. Que el Mas ens toca el voraviu? doncs també ens el carreguem i anem a les eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *