ELECCIONS
Caputxino de boira entre la terra i el cel. Un fred compacte, ineludible. Pantalons del pijama sota els texans."Segon suplent de vocal", deia el paper. A les vuit, a l’ajuntament de Prades. Hi estic empadronat. M’obre la porta el mateix batlle -de constructor, a amo pròsper de casa rural. "Tu no ets Figueres…? Quina tocada de (pips) haver de venir de Barcelona, no…?"No li dic que he sopat a Reus. Que he dormit poc. Poquíssim.
No conec al president de la mesa. Jupa de cuir mítings Felipe Gonzàlez. El vocal, alguna vegada ha vingut a casa a retallar els xiprers. Anorac d’astronauta virolat. L’altra, la mestressa del bar on agafen forces els caçadors, molts diumenges, abans d’engegar-se algun tret fruit de l’excés de carajillos. Jaqueta de vellut amb coll de lleopard.
La resta de convocats van arribant: la filla de la fonda, la mestressa d’un altre bar, una noieta amb pantalons balders que parla amb uns ulls foscos i esbatanats…
"Falta aquell xiquet, el fill del de la Caixa…", diu l’autoritat. Són quarts de nou. Tots portem la nostra notificació i el llibret d’instruccions que ens han donat, per si de cas. "Sabeu què? El vaig a trucar". Escales amunt. Torna al cap d’un moment. "No contesten". Les dones es mires les unes a les altres. "Aqueix sagal deu dormir, vès", diu una.
Com que els titulars hi són tots, ens deixen marxar als qui ens estàvem a la banqueta. S’ha girat vent. Serè que ha escombrat la boira. Calmada, la consciència democràtica. La nau Enterprise, desdibuixada, en forma de núvol, damunt els nostres caps.