TENIR POR
TINC POR?
"La gent sovint em diu que sóc una pessimista, que no crec en la força de la població russa, que la meva oposició a Putin és obsessiva i que no hi veig més enllà.
Ho veig tot i aquest és el problema. Veig tant el que hi ha de bo com el que hi ha de dolent. Veig que la gent voldria una vida millor, però que és incapaç de fer res perquè això passi i que, per amagar aquesta veritat, es concentra en les coses positives i fa veure que les negatives no existeixen.
Segons la meva manera de pensar, un bolet que creix sota una fulla grossa no pot esperar aixecar-la. Al final algú el veurà, el tallarà i se’l menjarà. Si vas néixer un ésser humà, no pots comportar-te com un bolet.
No em puc resignar al pronòstic demogràfic oficial del Comitè Estadístic de l’Estat per al període que hi ha fins al 2016. El 2016 molts dels membres de la meva generació potser ja no hi serem, però els nostres fills i els nostres néts seran vius. Que potser no ens importa la vida que tindran o ni tan sols si tindran una vida?
Molta gent sembla que no se’n preocupa, de tot això. Si seguim amb les mateixes estratègies polítiques i econòmiques, la població russa es reduirà en 5,3 milions de persones. Aquest és el pronòstic optimista: que l’any 2016 Rússia tindrà una població de 138,8 milions de persones.
El pronòstic pessimista no és tan fàcil d’albirar, però es pot treure a la llum si un és prou persistent i et fa venir ganes de fer alguna cosa per canviar l’actual situació de Rússia. El pronòstic pessimista diu que haurem caigut 128,7 milions de persones. Milions de pobres, incapaços de pagar els serveis mèdics privatitzats, moriran. La gent jove seguirà morint a carretades a l’Exèrcit. A les guerres i també fora de les guerres, els que no estiguin "amb nosaltres" acabaran amb un tret al cap o es podriran i moriran a les presons.
Això si tot continua com fins ara. Si no abordem la pobresa seriosament. Si persisteix la vergonyosa negligència del sistema sanitari i del medi ambient. Si no encetem una campanya nacional ferma contra l’alcoholisme i l’addició a les drogues. Si no s’acaba la guerra al nord del Caucas. Si no es canvia l’humiliant sistema d’assistència social, que fa que la gent tan sols sobrevisqui, sense perspectives de viure una vida plena i digna, amb una alimentació adequada, descans correcte i pràctica de l’esport.
De moment no hi ha signes de canvi. Les autoritats estatals no escolten els advertiments de la gent. Viuen la seva vida, amb les cares preocupades per l’avarícia i per la por que algú intenti impedir-los enriquir-se encara més. Perquè això no passi, la seva prioritat és acabar amb la societat civil. En tot moment intenten convèncer la població russa que la societat civil i l’oposició estan finançades per la CIA, els britànics, els israelians i, qui sap, els serveis secrets de Mart, a més, naturalment, de la teranyina global d’Al-Queda.
Avui, les nostres autoritats estatals només estan interessades a fer diners. Aquest és literalment el seu únic interès.
Si algú es queda més tranquil amb el pronòstic "optimista", doncs felicitat. Certament, és la sortida més fàcil, però és també una sentència de mort per als nostres néts."
(Anna Politkòvskaia. epíleg de Diari rus)
Una periodista, perversament acusada d’"idealista", assassinada. D’un assassinat que hem de combatre, també, com en els temes que assenyala, pensant en les nostres responsabilitats vers els nostres nets. Afegiria que per complicitat humana amb la seva tasca i honestedat.
Llegir-la, llegir els seus articles, és la recomanació que prenc si algú em digués que tal i qual i el que sigui. Crec que és una molt bona manera de veure on i com estem tots plegats. On i com estem si permetem aquests "optimismes" que denuncia.
Gràcies pel record.
Mentre Putin ha "guanyat", i a les notícies escolto que cegament es parla de "traves als seus opositors", cal no perdre el món de vista i recordar periodistes serioses com l’Anna Politkòvskaia.