Els dies i les dones

David Figueres

LLETGIR I ASCRIURE

M’arriba de la revista de literatura infantil i juvenil "Cornabou", un manifest titulat "Cap on va la llengua i la literatura a l’ensenyament secundari"? S’hi descriu la situació dramàtica de l’estudi de la llengua i la literatura durant aquesta etapa lectiva.

El poc que en sé, de tot plegat, és a través d’amics professors que cada vegada més, es posen les mans al cap no pas perquè els xiquets siguin incapaços de saber que Carmesina sigui la dama de Tirant o qui va escriure "Vinyes verdes vora el mar", sinó perquè davant un simple article d’opinió d’un diari, ben pocs en puguin extreure ni tan sols una idea.

Els meus amics professors em diuen que la LOGSE va ser una llei que teòricament era un caramel, però que damunt el paper, fa anys que fa aigües per tot arreu. Una gasiveria considerable a l’hora de dotar pressupostos adequats a les necesitats i un passar bou per béstia grossa administració rera administració, ha derivat en un cúmul de desastres d’incalculable transcendència social.

 Des de el desprestigi del professor convertit ara en un simple pastor de ramat, passant per una caiguda en picat del nivell de comprensió lectora, fins arribar al fet que es en molts instituts dels Països Catalans, ja hi hagi classes formades només per alumnes que assisteixen a l’institut per imperatiu legal, doncs obligatòriament s’hi han d’estar fins als setze anys, ha fet de la LOGSE, una màquina perfecte per crear robots sense cap mena de sentit crític.

Dolors Oller, presidenta del Centre Català del PEN, en el text que presentava l’enquesta que va promoure fa uns mesos aquesta associació al voltant de l’ofici d’escriure en català i el futur de la literatura catalana, citava Joseph Brodsky tot dient que "una societat que impedeix l’existència natural de la literatura i la possibilitat d’aprendre de les obres literàries, està retardant el seu progrés i posa en perill el seu propi teixit".

Per les nacions que com la nostra, ha de lluitar dia a dia per fer-se sentir, el fet d’anar enrera com els crancs en temes tan bàsics, no només constitueix un problema conjuntural, sinó que a més, esdevé una escletxa considerable en les minses defenses que ens preserven dels sagnants atacs que dia sí, dia també, ens infligeixen els qui ens voldrien reduïts a folkclòriques manifestacions perífèriques.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tribuna per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent