MUGITS
Si aquests dies decidiu anar a les festes de Gràcia, no hi haurà taulell, bar, xiringuito o antre on se serveixin begudes refrescants, que no us ofereixin de tastar un mojito. Una desproporció ingent de nous catalans i de noves catalanes sortits de les antilles, han fet la revolució pel seu compte i sembla com si haguessin trobat a Gràcia, la seva Cuba particular.
No cal dir que de catalans dels vells, dels de soca-rel, dels de tota la vida, també se’n troben entatxonant gel en gots de plàstic i una mena de lligams d’herbes que diuen que és menta però que fa una miqueta d’angúnia i posant-hi sifó i llimona. Aquests catalans no tenen ni la traça ni potser l’esveltesa natural dels nous catalans i de les noves catalanes, sobretot de les noves catalanes; en canvi, com qui no vol la cosa, saben desprendre’s d’una riallada gracienca, barcelonina, catalana com si això del mojitu, ells en diuen així, fos tan vell com la seva estirp: cop de gola i avall.
Amants com som del mestissatge, de l’intercanvi cultural, de la relació fraternal entre pobles, celebrem aquests intents de rescabalar-nos del nostre insensat capteniment en fer-nos més oberts amb les noves generacions de nous catalans i noves catalanes, sobretot noves catalanes, que pugen, només a base dels llevats resabuts de la casa Damm. Més que res perquè el senyor Bacardí sempre ha estat el senyor Bacardí.
En un intent de normalitzar la situació, sense anar més lluny, ahir a Gràcia, ens proposàrem una colla de bergants d’ensenyar a aquests nous catalans i noves catalanes, sobretot a les noves catalanes, que la paraula mojito, de cubana res de res, que tot fou una derivació de la nostra paraula "mugit". Si bé les nostres explicacions feren remoure a la tomba Coromines i Fabres -això que els principals indianos emigrats eren propietaris de ramats vacuns, costà de fer entendre- en canvi obtinguérem l’atenció d’un nombre considerable de noves catalanes fascinades per aquesta teoria tan original.
Sense descansar ni un moment en la lluita per frenar qualsevol falsejament de la nostra cultura, àdhuc per desmentir les noves falses etimologies ultra de les que ja regnen entre els nostres parlants, avui ens hem proposat continuar la nostra creuada particular, perquè la llengua ha de ser una cosa viva, s’ha de fer anar la llengua amb els nous catalans i sobretot, sobretot, amb les noves catalanes.