A PEU PEL COLLSACABRA (I)

Cap de setmana al Collsacabra. Intencions: deixar el cotxe a Rupit i pujar caminant fins a Tavertet, fer nit allí i tornar a Rupit l’endemà per una altra ruta. Marxem dissabte a la tarda. El dia s’ha aixecat grisós, de mala lluna, i encabat de dinar continua de la mateixa manera. Enfilem nord enllà amb l’esperança que escampi. A mesura que anem arribant a Vic, camps de blat que han passat per cal barber. Als camps, rotlles de palla com bocins de braç de gitano; algunes paques. Tot és del groc, amortit de llum, d’intensitat.

Fem una parada a Cantonigrós. Aquest cap de setmana s’hi celebra el vint-i-cinquè aniversari del seu prestigiós Festival Internacional de Música. Constatem que la temperatura ha baixat considerablement. Estirem les cames. No hi ha massa moviment. Disposició de casetes fetes de pedra. Jardins amorosos. Tendència al minimalisme suís un tant irritant.

No entrem a Rupit. No anem bé de temps. La climatologia se’ns gira d’esquena i a la muntanya no val a fer-s’hi els valents. Deixem el cotxe a l’aparcament de l’entrada del poble. Feia més de vint anys que no hi venia. Encara en recordo el camp de futbol de terra que ocupava aquest terreny, llavors. Hi passàvem uns dies, cada estiu, amb tota la família. Fem un cafè en un forn. Una noia amb trets indis ens respon "pas que ho sé per on s’hi va a Tavertet a peu, jo" a les nostra petició d’informació en un castellà sioux.

(foto: Rupit)

3 pensaments a “A PEU PEL COLLSACABRA (I)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *