CAVALLS CAP A LA FOSCA

Res millor que un polític ho deixi córrer com perquè li ploguin elogis. Vam disculpar la falta d’ambició política de Pujol enaltint el seu coneixement del país, vam menystenir les anades de la pilota de Maragall dient que era un incomprès. Ara tocarà rentar la cara al senyor Piqué. Per on aniran els trets? Ho desconec. I sincerament, m’interessa molt poc.

El PP, com la policia, no és tonto. Sap que a Catalunya, el seny imposat per Piqué, el pot recollir perfectament CiU. Sap que en unes eleccions on s’ha aconseguit obrir l’escletxa del fracàs de les negociacions amb ETA, cal posar tota la carn damunt la brasa. Sap que baixant al soterrani i desembalant aguilots preconstitucionals i enravenaments de braços, els vots pugen com un cava d’oferta. Pel què es pot entreveure, substituirem els sanglots sincopats de Piqué pel relliscar d’esses de l’Albertito-mai-no-he-trencat-ni-un-plat-amb-moderació. Els germans Fernàndez han estat molts anys els Pepegoteraiotilio quan una aixeta gotejava o un dirigent esquerrejava, sempre tenien la clau anglesa a punt, el "presente" a la boca.  

Acebes ha entrat al palau amb el cavall i, sabre en mà, ha fet endreça de caps i de tarannàs. Reina de cors de l’Opus, si en devia fer de temps que devia estar amb l’equip de paracaigudista a punt per saltar damunt Barcelona quan ho digués el semàfor. "Que li tallin el cap", assajava amb les ulleres posades. "Que li tallin el cap", abans d’anar a dormir amb El camino reposant al seu pit de pollastre pijama de ratlles.

De moment, els caps de Piqué i Vendrell rodolen com dos pilotes de futbol de pati. Una munió de nens malcarats, per deixar anar l’excitació, es posen a donar-hi puntades de peu. El joc no és clar: ni porteries, ni línies, ni arbitres. La qüestió xutar pilotes, fer gresca, gatzara, tabola i xerinola. Trencar tants vidres i gerros com es puguin. A l’Angelito ara tots li riuen les gràcies. A l’Angelito tots li estan amics. Dalt el cavall controla el cotarro. Pregunta: "… i si hi posem el meu tatano de president?" però ja ho dèiem que al PP poden ser moltes coses però no pas rucs. Algú se li posa a la vora i li xiuxiueja que això, en temps dels romans, ja es va provar i no va donar gaire bon resultat. 

Un pensament a “CAVALLS CAP A LA FOSCA

  1. l’altre dia me’l vaig trobar en un ascensor i tenia a les mans les butlletes d’afiliació a la Cori, la Cup, el Psc, CiU, Erc, ICV i C’s i semblava fer cara de dubte…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *