HAUSSON A L’ESPAI BROSSA

Més enllà del Grec hi ha vida artística. Així ens ho recorden diversos locals de la ciutat. Un d’ells, el Brossa espai escènic, continua celebrant el seu desè any de funcionament amb un espectacle marca de la casa. Fins el dia 29 de juliol, el mag Hausson hi presenta Style Galant, polifonia màgica. He llegit crítiques de l’espectacle que posaven de relleu un cert anacronisme en les propostes escèniques de l’espectacle. Considero Hausson un gran artista. I com a gran artista, Hausson, és plenament conscient de les seves limitacions i en treu profit.

 El seu semblant melancòlic, el seu abillament a l’antiga, la pulcritud en l’execució dels números, juguen al seu favor en bastir un espectacle on el personatge que interpreta hi és inserit no com un factor a part de l’espectacle, sinó com un element més. Podem intuir un recorregut existencial per aquest artista pulcre, que ens va encisant amb les cartes, amb les cordes; amb la màgia. I això l’hi dóna un afegit teatral interessantíssim.

De les sessions d’il·lusionisme que feia Robert Houdin al París del segle XIX passant per Méliès i arribant a Brossa, Housson ens fa somiar. El seu fer defuig l’espectacularitat. Encerta cartes. Encerta números. "Com pot ser?" i sobretot domina l’escena per tal donar al número l’embolcall necessari perquè guanyi en espectacularitat però sempre des de la proximitat i des de la senzillesa. 

Hausson cuida els detalls (aquí ha comptat amb l’ajuda en la direcció d’Hermann Bonnín, codirector amb Hausson del mateix Espai Brossa). Un encert el paper de la partenaire. Dóna molt de joc. També el fet d’incloure un saxofonista. Amb tot, hi ha un distanciament per mi excessiu, entre els números que fa Hausson i l’atmosfera de l’espectacle: una música d’ambient massa estrident i poc adequada per un lloc com el Brossa. En tot cas, penso que sense renunciar a aquest aire de music-hall, hi hauria d’haver una evolució més suau, més continguda. El número de les cordes homenatjant a Brossa em va semblar sublim i un exemple del que hauria de ser.

Pels qui es vulguin deixar seduir per les arts de l’il·lusionisme, no hi ha cap mena de dubte que no pode deixar-se perdre aquest espectacle. Mai que t’encertin els pensaments havia estat tant i tant gratificant.

(foto: Xavier Bertral)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *