PARAULES PEL NIL

Ara que el silenci encara et bressa amb la tendresa que s’atorga als que tot just acaben d’aterrar a aquest món nostre, via cigonya d’Air France, quatre mots per oblidar tan bon punt aprenguis a oblidar. Quatre ratlles per desaprendre així que els teus ditets com grans d’arròs, d’ara, es tornin mans per subjectar veritats menys literàries.

No escoltis els qui no portin escrit a l’ànima, allò que et diuen que han viscut; desconfia, emperò, dels que a les primeres de canvi t’ho vulguin ensenyar tot. La lletra menuda de les persones es va descobrint al ritme d’un pèndol: ara decepciona, ara sorprèn.

Encara que el carioca vermell se’t ressequi i ja no pinti, no et cansis mai d’escriure noms al costat d’un cor; se n’aprèn molt de les esgarrinxades a aquest dels ventrícles i de les aurícules. Tot i que amb el temps els esbarzers es tornin sabres, la pell sempre serà el millor traductor de l’amor.

No deixis que ningú et digui que una terra no ha d’aspirar a la llibertat; escolta aquells que van ésser per tu, ara, ésser. Costa saber-se d’un lloc -la pàtria d’un somriure també és una ciutadania admirable- però hi ha estats que fa massa que han confós somriure, amb burla. Un és d’allà on vol tornar quan no és a enlloc.

Tingues un amic per estimar-lo i per emprenyar-t’hi. Per sortir a emborratxar-se. Per donar-li tot si t’ho demana. Per demanar-li tot si ho necessites. Per teixir un univers compartit d’inquietuds, desencisos, anhels i contradiccions.

Comet tants errors com puguis encara que amb cada caiguda et pensis que ja no et queda ni un os sencer. Si caus és que has intentat saltar. Aixecar-te amb dignitat és un art que no s’ensenya. Mira fixament als ulls dels qui s’han aturat a recollir-te. A ells els podràs dir sense cap mena de por, tantes vegades com calgui: "m’he equivocat". Ells seran els qui et diran: "no passa res, fill". 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *