GLOBUS

Féiem cinquè d’egebé. No recordo per quin motiu exacte la mestra ens va preguntar, aquell dia, què volíem ser quan fóssim grans. Advocats, dentistes, arquitectes, infermeres…, anàvem contestant. Ell s’asseia al davant de tot. Era miop i escanyolit. Sempre tenia algú al damunt fent-li la guitza. Quan va ser el seu torn, es va aixecar, com havíem fet tots, es va mirar la mestra i va exclamar ben alt: "jo vull ser artista".

La riallada va ser general. M’imagino que a l’hora del pati el grup usual de mortificadors devia créixer ostensiblement. Sempre em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li perquè havia contestat allò de voler ser artista. Era tan sols una atzagaiada, o veritablement obeïa a un resquill de vocació que començava a treure el cap i que no s’atrevia a manifestar?

L’altre dia el vaig reconèixer assegut al costat de la que semblava la seva dona, a la terrassa d’un bar. Vigilava un nen que devia ser el seu fill. S’havia engreixat. Semblava feliç. El nen empaitava uns coloms amb un globus d’aquells d’heli agafat d’un cordill. De sobte el globus se li va escapar enlairant-se molt de pressa. Marranejant, el xiquet va córrer a buscar consol entre els braços de son pare. Em va commoure la tendresa amb que l’acollí i el conhortà.

Vaig estar temptat d’acostar-m’hi, presentar-me i preguntar-li en quin armari remot s’hi amaguen quaderns amb novel·les manuscrites, en quines golfes teles amb escups de color s’hi marceixen; si hi ha baguls amb calaveres hamletianes o velles gravacions fetes amb supervuit.

L’art pot elevar-nos a l’alçada d’allò que és noble, sublim i veritable, dur-nos fins a l’inspiració i l’entusiasme, de la mateixa manera que pot enfonsar-nos en la sensualitat més gran, les passions més baixes, ofegar-nos en una atmosfera de voluptuositat i deixar-nos desamparats, esclafats pel joc d’una imaginació desencadenada que actua sense fre, ens va dir Hegel.

I encara Herbert Read afegia: l’artista ha d’estar disposat a capbussar-se per sota del nivell normal de la consciència humana, i ficar-se sota l’escorça de la conducta i el pensament convencionals, a penetrar dins el seu jo inconscient i l’inconscient col·lectiu del seu grup o raça. L’experiència és dolorosa, ja que en aquesta profunditat l’obra creadora es realitza a costa de l’angoixa mental.

I vaig passar de llarg mirant-me com el globus es perdia cel amunt i aquell vailet era estimat molt per sobre del nivell normal de la consciència humana per algú que, al capdavall, probablement havia fet bé de no deixar-se enfonsar per la sensualitat.