EL FILL DE L’ACORDIONISTA

David Imaz mira la seva darrera posta de sol assegut al porxo del seu ranxo de Three Rivers. Una dolència cardíaca demà l’acabarà de vèncer. Morirà feliç: les seves filles, la seva dona, se l’estimen. El seu amic Joseba, escriptor, és l’encarregat de portar a Obaba, al País Basc, un exemplar, dels tres que ha enquadernat, de la seva història. Joseba en farà un llibre. De l’herència del franquisme llegada per vençuts (el seu oncle Juan) i per vencedors (el seu pare, Ángel) a la lluita armada en la clandestinitat, passant pels amors de Teresa (a qui ell mai va correspondre) i de Virginia (que no volia tornar a perdre un altre home), les notes de l’acordió aniran afaiçonant una melodia subtil, com de vol de papallones, on tot un seguit de personatges provaran d’avenir-se amb la força tel·lúrica d’una terra avesada a enfrontar i a enfrontar-se i amb una llengua que com diu un veí americà de David, "ningú no entèn".

Bernardo Atxaga, torna a deixar-nos llegir el que ha escrit. Sense falsos judicis de moral ni actes gratuïts de redempció, ens mostra un bon bocí de la història del seu país. Una novel·la commovedora, potser desigual en el ritme, que conté petites perles literàries i que tracta la realitat sense manipulacions.

Quan érem a la presó, un dia un pres comú que era amb mi a la infermeria li va preguntar pels seus motius per escriure històries. "D’alguna manera s’ha de dir la veritat", li va responder Joseba. 

Llegiu-la!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *