O UN JARDI PLANTAT

"El meu avi deia que tothom ha de deixar alguna cosa al seu darrera, en morir. Un fill o un llibre o una pintura o una casa o una paret construïda o un parell de sabates que ha fet. O un jardí plantat. Alguna cosa que la teva mà hagi tocat d’una manera que, en morir tu, la teva ànima tingui un lloc on anar  que quan la gent miri aquell arbre o aquella flor que vas plantar, tu hi siguis. Tant és el que facis, deia, mentre transformis alguna cosa de com era abans que la toquessis en una altra cosa que, després que n’enretiris les mans, és com tu."

Ray Bradbury. Fahrenheit 451

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *