ENTOMO

L’Antoni em proposa que tornem a jugar a això dels memes. Ho entomo amb gratitud perquè avui m’havia quedat sense "motiu" i amenaçava a estirar d’alguna batalla, perduda o no.

En tot cas, el llibre que en aquests moments reposa al costat del llum de la tauleta, apilat amb d’altres -sóc un desastre per acabar un llibre i començar-ne un altre- és Sueño profundo de l’escriptora japonesa Banana Yoshimoto. Tres contes llargs que parlen de manera lleugera de coses importants. Una prosa desimbolta, sense enfargaments, recorda molt la Sagan de Bon jour tristese. En espanyol s’han editat quatre novel·les més, totes a Tusquets.

El llibre va ser un bonic regal d’aniversari de tres dames que m’estimen massa. Passo a transcriure’n el segon paràgraf de la pàgina 139 tal i com manen les regles. Pertany al tercer conte Una experiencia i fa així:

Lo he descubierto en los últimos tiempos desde que he empezado a beber más. Cada vez que miro este paisaje con ojos embriagados, su pureza, casi excesiva, me hace estremecer, y siento que nada importa, que da igual que lo haya perdido todo. No es abatimiento, tampoco desesperación; es una forma más natural de aceptar las cosas, un sentimiento suscitado por una emoción silenciosa y clara.

Passo el relleu al Biel, al Toni, a la Sílvia, a la Victòria i  a la Roser

6 pensaments a “ENTOMO

  1. Estic llegint i rellegint alguns llibres.
    Ara m’els posaré al davant, primer triaré un (pot ser aprofiti després; que a la tauleta li fa falta una bona endreça i esbargida). Quan el tingui, aniré a la pàgina 139, i copiaré el què digui el segon paràgraf.
    Un cop agafi cinc blocs per a passar el relleu, ho escriuré.
    Salut!

  2. M’ENTUSIASMA QUE T’AGRADI NA BANANA Y. ÉS UNA DE LES MEVES ESCRIPTORES MÉS ESTIMADES. I LA SAGAN TAMBÉ. HO TENC TOT D’ELLA. QUINA CASUALITAT QUE LES COMPARIS!
    SALUT, COL·LEGA. BMA

  3. T’agrareixo que hagis pensat en mi per aquest "meme". Una vegada vaig escriure que això dels "memes" em semblava una "memez" per a "memos" que no saben com distreure’s i cercquen excuses barates per omplir nous posts. El problema que tinc (a banda de la madra que em fa el meme) és que el llibre que ara estic llegint és un llibre de poesia que NOMÉS té 108 pàgines! O sigui, que no puc participar-hi. 

  4. La puresa quasi excessiva…sento el mateix…que res importa davant un paisatge que és el teu. És un paràgraf que m’agrada i em diu coses a mi, especialment. Mmm…m’expliques perquè d’aquest joc en dieu "memé"? Fins prest.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *