PÒSITS

Tarda al Penedès. El terme municipal de Torrelavit acull els cellers Jean Leon. Curiós personatge aquest santanderí que, abans de dedicar-se als vins, va anar  a fer les amèriques. L’atzar el plantificà en l’òrbita de Frank Sinatra. Va saber envoltar-se de tot d’estrelles de Hollywod. Amb James Dean aixecaren el famós restaurant "La Scala", refugi de nombrosos actors i un dels quarters generals de la llegendària Rat Pack (Sinatra, Dean Martin i Sammy Davies Jr.) així com proveïdor habitual dels àpats presidencials de JFK o de Ronald Reagan. De tot plegat ara se n’ha fet un documental.

Després de quedar gratament instruïts amb la mateixa bondat que gasta en tot el què fa l’O., ens endinsem en Chardonays, Merlots i Cavernets. Dels vermells de les roselles a les cireres madures. Grills de taronja en aquest altre. Llàgrimes que llisquen amoroses per les parets de les copes. Pebrot verd a la boca, picants, estringents; formatge en darrer terme. La fusta als narius, el cuir, la maduixa i prendre aire amb la boca per percebre’n els retronasals. Com una delicada dama per la cintura prima agafem la copa. Entre tast i tast, una mica de pa. Tot és delícia als sentits, oberts d’anyades, ubèrrims de dies tancats dins els roures ara fets bots.

El dia s’ha aixecat mandrós pel bon temps, però al despertar de papil·les, a l’albada de les sentors, al deixondiment de tonalitats, un solet rutilant s’apunta al desvetllament. Brilla la gespa tot just anada al cal barber. Hi ha un capvespre mandrós que no es deixarà ser nit. Una estela de bonança quan el dia, tot just a punt de tancar la persiana, declina amb soroll de cadires a la fresca. Una estela que deixà el vaixell amb el qual Jean Leon va voler passar els darrers dies que li quedaven.  Un vi amb cos, amb personalitat, sens dubte, destapat a tenor dels vents, a coberta. Remogut pel mar, allunyat de les varietats nobles de raïm que va introduir al Penedès, els pòsits van poder amb ell. Un càncer se’l menjava. Va viure tant com va voler i més, es veu.

Els nostres, de pòsits, reposen als culs de les ampolles. No ens plau avui fer-nos-en cabal. Amb el cap enterbolit, no sabem si de paisatge pastoral o de raïm fet nèctar de Bacus, comencem a passar serpentejant una carretera flanquejada de petites mans de bèsties enterrades amb botons de verd a les puntes dels dits.

Un pensament a “PÒSITS

  1. Bones,
    Et convido a participar en un meme literari que consisteix en obrir el llibre que t’estàs llegint per la pàgina 139 i transcriure el segon pàragraf al teu bloc, hi jugues? Després es tracta de passar el desafiament a cinc blocaires més.
    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *