NOSALTRES ELS GUÀRDIES CIVILS
Tot i que la vida m’ho ha demostrat deu, cent, mil vegades, encara somric sorneguer davant la materialització d’un nou exemple de la dita: allò de que la realitat sempre supera totes les ficcions. La meva admiració i homenatge per endavant als companys del País Valencià que aquest matí han aguantat estoicament l’aigua a la Carrasqueta per defensar allò que és seu, allò que és nostre. Vosaltres si que sou herois i no pas aquests homenets musculats amb pijames de coloraines que aquests dies hem pogut veure al Saló del còmic!
I és que no puc passar per alt l’anècdota, explicada a Vilaweb. Un d’aquells contrasentits que per la seva humanitat, encara que a institucions com la Guàrdia Civil ben poques vegades gaudeixin d’aquest privilegi que ara els llego, fa entendrir fins al més de la ceba de tots. Imagineu-vos la cara de l’Eliseu Climent en pujar al cotxe dels picolos de torn, probablement fastiguejats per haver de moure’s de la Casa Cuartel amb aquest temps, quan un d’ells, fent gala de tot el seu potencial d’enteniment, ha comprès què significaria l’execució total d’allò que estaven ordenats a fer complir.
No sabem si l’agent de la benemèrita, atenallat per la munió d’incerteses que de mica en mica se li anaven imposant, ha optat per no oposar resistència i deixar per més endavant posar més ímpetu en la seva feina repressora de cada dia. Paga molt la pena imaginar-nos l’esforçat complidor de la llei, l’aguerrit membre del cos, descomponent-se, marcint-se, esporuguint-se sabent que els dilluns i dimarts, després de sopar, ja mai més podria asseure’s al sofà i saber si el Joan i l’Svetlana acabarien enrotllant-se, si la Isona tornaria amb el Martí o com portarà el David que el Biel li hagi dit pare!