Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 25 d'abril de 2007

PER NO DIR SEMPRE

Esperem entre reixes l’alliberament. Refusem capellans i darrers àpats segurs de passar per màrtirs veritables. Ens nafrem la pell amb cilicis i deixuplines. Acordem planys, malastrugances, horribles calamitats que portem a l’esquena en processó eterna.

 I sempre hi ha algú que ens atura al carrer i ens ofereix, per un preu mòdic, fer-nos amb els seus de problemes: reals, tangibles, que fan posar els pèls de punta per la seva falta de literatura; per la seva ferum de realitat.

 Passem de llarg. Dormim malament, però passem de llarg. Moltes vegades, per no dir sempre.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent