Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 16 de setembre de 2004

PLOURE A CIUTAT

L’estrèpit de l’aigua al celobert, em desvetlla. Surto a la terrassa amb una cadira i escolto la mullena. Els plàtans es desdibuixen amb el rossec de l’aigua. Després, ja brunyits -verd elèctric de fanal contra la nit- la calma. M’aixeco per olorar les aromes de la terra xopa… i res. La llenca d’asfalt se’m queda mirant fent-se un panxó de riure. Un parell de cagarades de gos naveguen per un corriol fins un embornal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent