Un pensament a “ABANS DE CAURE-HI

  1. Penso que cal desapropiar (prendre la propietat?) a qui s’hagi fet amo de l’abisme; a qui sigui que vulgui fer-se amo d’un abisme. Bàsicament perquè és donar-li continguts tramposos. I fer-ne abús de sa força.
    (On he vist  moviments del pensar (expressió que trobo en el filòsof Wittgenstein) en aquest sentit, i d’una forma prou evident, és quan estudiava una assignatura de la filosofia a l’Antiguitat Tardana i època Medieval. Més tard ho he vist vestint sobre vestit, podríem dir. I acompanyats, aleshores, per una pregunta: on, com, hem assumit amb tanta força la idea que "hem vingut a aquest món a patir"? I alhora per una de les preocupacions que em va portar a estudiar filosofia: hi ha coses que s’haurien de poder pensar sense patir.)
    ………………………………………………………….
    No planyis; ni miris com a protesta una expressió de dolor o desacord clar; encara que sigui ben enraonada. Atenció a despistades i usos de carnaval. A qui li diria això?
    El cant, aquí, em fa mitja por.

    Són suggeriments. El què em suggereix el poema que ens presentes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *