PERIODISTES
No és la primera vegada que em passa ni la serà la darrera, ho sé. De res serveix perdre hores i hores en un projecte que t’il·lusiona i creure que tot ha sortit mitjanament bé: sempre hi ha un periodista que bloc en mà arribarà a l’acte, apuntarà quatre noms, farà quatre preguntes, prendrà quatre fotos i se’n tornarà a escriure la crònica de marres.
Objectivitat? Una informació acurada del què s’hi va veure? No, de cap manera, seria demanar massa. Molt més divertit jugar a ser una Dorothy Parker de segona divisió. Molt més divertit no respectar ni tan sols dues persones estimades que van morir de manera tràgica. Millor agafar la coctelera, posar-hi quatre acudits mal fets, un toc de frivolitat i au, tractem un homenatge internacional a una periodista assassinada per denunciar tot d’injustícies, en una party dels happy twenties.
És una llàstima que un diari com "El Mundo" que malgrat no distingir-se en el pla polític per la seva independència, si que s’ha distingit per un tractament rigorós en casos com el de l’assassinat de l’Anna Politkòvskaia, vegi minada aquesta reputació per cròniques com la que va escriure a la secció "Tendències" el passat divendres dia 23 de març la Llucia Ramis.
Us n’adjunto el pdf. Vosaltres mateixos.
Sobre l’article, de moment tant sols puc dir que el trobo un escrit horrorós.
I amb un to continu de retret a no se sap el què (l’he rellegit cercant algun moment en què afluixés; però no l’he trobat).
Mostra d’una visió petita de l’acte, dels qui el vareu organitzar, participants. O de persones que, com jo, el puguem celebrar pel què representa. Així m’ho sembla ja abans de les maneres en que tracta el què presenta com la primera broma.
De fet és un article que no haguera continuat llegint, si no és perquè volia comentar-ho. La manca de respecte a Anna Politkóvskaia, i a Yael Langela; no sabria com dir-la ara.
La crònica comença dient que no dirà el què pensa, però crec que ho diu. I pot ser no té clar què és una commemoració; o un recordatori; o un homenatge.
Però, que no saben a aquesta publicació què és una commemoració, o homenatge? Que li diuen "festa" a qualsevol cosa que no saben com seccionar?
Que no sap, qui ho ha escrit, i qui ho publica, què és una persecució i un assassinat; o un accident trist? O, ja no per interès esperable, sinó per mínima formació en l’ofici; que no saben que poden haver dos; o vint; o més actes, als que no cal per res l’ordre que els hi han donat?
No sé bé com dir-ho.
No és una periodista: és una imbècil, en el sentit literal del terme.