ALLÒ QUE S’HA DE FER
Ens asseiem al voltant de la taula. D’una carpeta surten els articles. En fem la tria. Hi afegirem alguna entrevista, un glossari. S’encomanaran dues col·laboracions. Es demanarà ajuda a una tercera traductora. Ens repartim la feina a fer. Quedem per a la propera reunió.
Les col·laboracions s’hauran de pagar. La traductora s’haurà de pagar. Es calculen les despeses de la persona estrangera que eventualment podria venir a presentar el recull. Què costarà el disseny. Què costarà la impressió. Què costarà la distribució…
Cap dels que som a la sala veurà ni un duro. No hem invertit un parell d’hores de la tarda per cobrar res. Com no invertirem les properes hores de les properes tardes per cobrar res.
Plana en l’aire una seguretat absoluta, total, sense ni la més petita ombra de dubte, que fem el que fem senzillament perquè és allò que s’ha de fer i prou.