Els dies i les dones

Després de constatar, gratament, l’interès que ha despertat a la xarxa, tot l’assumpte de la dissortada mort de la Yael i donat que el Quadern d’El País no es pot consultar via internet, segueix a aquesta nota, l’article que el Carles Torner, cap de l’Àrea d’Humanitats i Ciència de l’Institut Ramon Llull, va publicar en aquest mateix diari el passat dijous dia 18 de gener amb el mateix títol que encapçala aquest apunt.  

Aquests dies que per diversos motius he coincidit amb gent del PEN català, tothom admet la terrible injustícia que l’atzar ha infligit. No tinc cap mena de dubte que les paraules del Carles parlen en boca de tots els qui vam tenir, en major o menor mesura, l’honor de compartir un bocí de la nostra vida al costat de la Yael.

Ara tinc damunt la taula els dossiers que ella portava. Cal pensar com donar continuïtat al seu treball per promoure els autors catalans a la Fira del Llibre de Moscou, on ella els parlava en rus i coneixent a fons la seva literatura. Caldrà trobar qui coordini l’exposició sobre la recepció a Catalunya de la literatura i el pensament alemanys que hem de fer a Berlin. Rellegeixo el seu informe sobre el primer Congrés hispano-israelià d’escriptors, traductors i editors, que ella organitzà des de l’Institut Ramon Llull, amb una visió clara dels passos a seguir per augmentar i millorar les traduccions de literatura catalana a l’hebreu.

Yael Langella morí el passat onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Durant aquells dies enllestia la traducció de l’Elogi de la desobediència, de Rony Brauman i Eyal Sivan, una reflexió sobre el procés Eichmann empeltada del pensament d’Arendt. Morí d’accident: fent uns passos enrere per enquadrar millor una fotografia, caigué per un esvoranc de set metres en un revolt mal protegit d’un costeruts carrers de Lisboa.

Des del febrer del 2006 Yael Langella treballava al programa de traduccions de l’Institut Ramon Llull, i els seus companys hem sentit, barrejats, el dol per la seva mort i l’agraïment per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d’algú que un veritable regal per a la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, sinó que la seva tendresa i el compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa. Teníem entre nosaltres un testimoni d’allò que aspira a ser l’Institut Ramon Llull.

Yael Langella havia dedicat molt del seu temps al Comitè d’escriptors empresonats del Centre Català del PEN. Va ser una persona clau en les visites d’Anna Politkóvskaia a Barcelona perquè, després del cansament que provoca l’esforç de comunicar-se en anglès, totes dues podien parlar en la confiança que els donava la llengua comuna. Tinc un viu record de la seva trucada per dir-me que acabaven d’assassinar l’Anna a Moscou. A més á més d’un poemari inèdit, Yael deixa en un calaix una antologia de textos d’Anna Politkòvskaia que estava enllestint pel PEN.

Yael era una magnífica poeta, sempre a cavall de dues llengües. Podem dir que el seu poemari Retorn a Dahme, traduït per ella mateixa de l’hebreu, o el punyent ofici de tenebres Unbedannter Dichter. En un recital poètic vaig poder sentir-li un bell poema dedicat a John Berger en el qual s’alternaven els versos en català i en francès.

L’endemà de la mort, l’Arnau Pons em va dir: "Era la nostra Rut". Com més hi penso més encertada trobo la imatge. I no només perquè, en hebreu, el sentit immediat de Rut és Amiga. Amb Arnau Pons, Yael Langella havia traduït Hélène Cixous i Poesia contra poesia, l’obra cabdal de Jean Bollack sobre Celan. Certament, el personatge de la Rut bíblica és extraordinari: ella és l’estrangera (una moabita) que per amistat abandona el seu país i permet que en el poble d’Israel sigui transmesa, de generació en generació, la gràcia (Rut diu a Noemí: "El teu poble serà el meu poble/i el teu Déu"). És una bella figura per a les persones com la Yael, que fan de la traducció el motor de la seva vida. La millor traducció és la que ni es percep: per això són persones humils, discretes, gens protagonistes; però la seva feina callada és insubstituïble.

Efectivament, Yael Langella és la jueva que, amb el seu pacient treball de traductora, ha enriquit la literatura catalana, l’ha fet conèixer i ha donat raó del sentit que tenia dedicar la pròpia vida a traduir-hi.

Carles Torner