15 DE NOVEMBRE. DIA DE L’ESCRIPTOR EMPRESONAT. ANNA POLITKÓVSKAIA: NI OBLIT NI SILENCI

M’he passat el dia donant voltes sobre què hauria d’escriure avui, en aquest dia tant especial. Un text protocoloari? Un text informal? No me n’he sortit. L’objectivitat periodística sempre m’ha costat d’assumir. Malgrat portar a l’esquena escrits uns quants articles i un grapat d’apunts en aquest bloc, sempre he considerat el periodisme com una branca més de l’escriptura i per extensió, de la vida.

Joan Fuster afirmava que una possible mort, era deixar d’escriure. Una possible mort, també, deu ser creure que tenir habilitat per enfilar unes quantes paraules i commoure al personal només ha de ser usat com una eina per a l’estètica. Ja fa molt que vaig aprendre que els escriptors catalans no podem callar i dedicar-nos només a fer literatura. Els qui ens voldrien aniquiliats o assimilats, com a poble, es fregarien les mans i marcarien a la seva pissarra de victòries, una creu més. La nostra veu és necessària.

Aquest determini, no és únic. Per sort, arreu del món són molts els escriptors que aprofitant les seves habilitats expressives, es posen el servei d’una causa o procuren desbrossar algun tema complex i sovint incòmode per tal de mostrar-ne una visió diferent. Malauradament, aquesta incomoditat, sovint és pagada amb la presó i en casos com el de l’Anna, amb la mateixa mort, per molts "pressumptes" que hi oficialment haguem de posar.

Recordo un article de l’Anna defensant-se de certs comentaris sobre la imparcialitat d’alguns dels seus articles. Ella -segons deia- el què volia era parlar sobretot de la gent que, atrapada entre un bàndol i un altre, lluitava per mantenir la seva vida al marge de qualsevol conflicte. La gent que li havia donat un cop de mà quan havien anat molt maldades. La gent que, en definitiva, es regia per la solidaritat més primària: la que sorgeix per pal·liar una injustícia.

Jo, avui, també vull parlar de la gent. De tots els què m’heu fet saber la vostra adhesió a aquesta iniciativa i els que heu col·laborat fent-me saber enllaços i articles per ampliar la informació sobre el cas de la malaurada Anna. Us estic tant agraït…!

No deixeu de participar en els actes preparats: el silenci sempre és el millor aliat per la mentida.

Actes dia de l’Escriptor Empresonat 15/11/06

Un pensament a “15 DE NOVEMBRE. DIA DE L’ESCRIPTOR EMPRESONAT. ANNA POLITKÓVSKAIA: NI OBLIT NI SILENCI

  1. seguint el mestre Ramon Barnils, els periodistes no podem ser objectius, perquè no som objectes; com a subjectes, som subjectius. Dir que el periodisme ha de ser objectiu és com dir que ha d’explicar la veritat, i tots sabem que de veritats n’hi ha un munt.

    com bé deia ahir el mestre puyal, el periodisme és una professió amenaçada.i depèn només dels periodistes que la professió i els professionals recuperin la dignitat

    marc

Respon a marc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *