FELIÇMENT EN MINORIA

No sabia si podria combinar-me la feina i participar el proper dimecres al matí a l’acte d’homenatge a l’Anna Politkóvskaia. Finalment m’ho he pogut manegar. Tot i que es té previst que diversos escriptors i periodistes llegeixin fragments dels articles de l’Anna, em feia més el pes llegir un poema. 

Passejant aquests dies per l’espectacular traducció que ha fet la Monsterrat Abelló dels versos que la Sylvia Plath va escriure durant els darrers tres anys de la seva vida, vaig topar amb un poema que m’evocà, simbòlicament, la dissort patida per la periodista russa. 

De seguida vaig fer-lo arribar a l’E., li vaig proposar de dir-lo a dues veus. Ens hem vist aquesta tarda. Tots dos estàvem animats per circumstàncies diferents. Després d’explicar-li el perquè de la meva tria, ens hem posat a treballar. Han estat necessàries unes quantes lectures per repartir-nos els versos i establir un diàleg coherent i que suggerís prou coses.

M’agrada aquest pont que hem establit. Els versos de la dissortada Plath passats per la mirada de la Montserrat, projectats contra la memòria de l’Anna i dits per l’E. i jo mateix. Quatre dones que admiro per circumstàncies diferents. Dimecres serà un plaer sentir-me agombolat per totes elles, feliçment en minoria.

Un pensament a “FELIÇMENT EN MINORIA

  1. Vaig pensar aquest dia que preparàveu un bon homenatge a Anna Politkòvskaia. Avui he fet una ullada a algun poema de Sylvia Plath; i a la pàgina de Monserrat Abelló.
    Com va anar la lectura amb l’E?
    Quin poema vareu llegir?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *