UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ
L’any 1971 Pau Casals pronunciava aquest memorable discurs davant el món sencer. Trenta-cinc anys després encara no disposem d’ambaixadors oficials que facin saber que Catalunya, els Països Catalans, són una nació i que com a tal, mereix representació en tots i cadascun dels àmbits on les altres nacions queden representades.
Volem sobirania pel nostre país. Governar d’acord amb les lleis que fem nosaltres. Gestionar els nostres recursos. Tenir les eines necessàries perquè la nostra llengua no s’estingeixi. Estimar, viure i sentir en català amb la naturalitat que ho fa un francès, un italià, un basc o fins i tot un espanyol.
A punt que vint-i-dos jugadors representin aquesta voluntat en un camp de futbol, tornem a insistir en la que és i ha de ser la nostra reivindicació fonamental: volem ser una nació i volem tenir un estat per continuar avançant i poder dir que la nostra nació no és la millor del món senzillament perquè fa segles que hi ha qui s’entesta en no deixar-nos-ho demostrar.