Els dies i les dones

David Figueres

VENUSVILLE

A la granja d’engreix de les nits, hom pot trobar-hi clembuterol per justificar de pressa acabaments de capvespre insípids, molestos o fins i tot tristos. No va ser necessari valer-se d’aquestes disfresses artificials ahir a la nit. La cosa anava de presentacions -una excusa com una altra per quedar, xerrar i somriure’s sempre amb el got ple. Tres anys de "El Diario de Venusville".

Passavolants de caps de setmana d’aquesta Gotham barcelonina que són els carrers que surten de Nou de la Rambla, van decidir posar sobre el paper allò que els tenia fins a les hores petites discutint i discutint: el "cine que mola", és a dir, tot aquell cinema comercial: aventures, adaptacions dels grans del comic, animació… El cinema que mai admetem que anem a veure omplint-nos la boca amb Bergmans i Godargs  però que correm al videoclub per empassar-nos a ritme de ganxitos així que surten en devedé.

Fascinats pel Desafiament total de Paul Verhoeven, la publicació en recull part de l’univers transformant-se en un fanzine bimestral amb mordacitat i cara dura, dient les coses pel seu nom sense discursos intel·lectualoides però amb respecte pels grans del cinema i sobretot amb coneixement de causa sobre el què s’hi diu. Ben maquetat i amb un disseny que ha anat millorant número a número, els "venusvileros" ja porten 19 números a l’esquena.

La revista es distribueix per subscripció (diariodevenusvile@hotmail.com) i sé que es pot trobar a la llibreria Freaks de Barcelona (C. Alí Bei, 10) per la resta, l’equip de redacció capitanejat per l’incombustible Ray Zeta -parella d’squash  de  Marty McFly, autor del primer diccionari català-wookie i afilador oficial de les grapes de Lobezno- s’ho passa bé anant al cine i dient-hi la seva en aquesta trentena de pàgines. Encara que no estiguis d’acord amb el què s’hi diu o no trobis que l’estil sigui del tot acadèmic, val la pena endinsar-s’hi amb aquella innocència de quan et salta el cor amb els primers acords de la banda sonora de l’Equipo A o com quan et posaves el casc per esborrar del mapa tantes naus cylon com calgués.

(A la foto el director de cinema Álex de la Iglesia, fan declarat del Diario de Venusville)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lírica lleugera per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent