Paranys

Encara que aquest no vol ser un blog estrictament gramatical, que ja n’hi ha molts i de molt bons (que ara que edito això veig que ja toquen el tema), tampoc no vull deixar de banda els dubtes lingüístics que se’ns plantegen quan llegim o escrivim. És per això que faig aquest número extraordinari del Paranys; per això i perquè ara mateix no tinc gaire feina, si he de dir la veritat, que hi ha qui pensa que no cal.

En primer lloc, però, vull fer un aclariment. Tot i que hi ha filòlegs, lingüistes, assessors, correctors i traductors que tenen tota la llengua al cap –totes les normes, vull dir– i que de vegades sembla que no hi ha pregunta que no sàpiguen respondre, a la manera dels totòlegs radiofònics i televisius, aquest no és el meu cas. Em sé algunes coses, i altres coses sé on les he de consultar. Com deia l’altre dia, en primer lloc als diccionaris, en línia o en paper, que tinc a mà. I després en tot de manuals i obres de consulta amb què tenim la sort de poder comptar.

Respecte a la qüestió que motiva aquest apunt, la concordança dels noms col·lectius i assimilats –llegiu-hi percentatges, per exemple–, tinc la instrucció cerebral que és optatiu fer-la en singular o en plural, però que queda com a més elegant fer-la en plural. Ara bé, com que aquest cap meu no ha sigut mai gran cosa i els anys, a sobre, no passen debades, per contestar a aquesta pregunta he de fer una mica de comprovació, perquè podria molt ben ser que hagués de rectificar.

De manera que teclejo concordança noms col·lectius al Google; sense cometes, perquè no vull l’expressió exacta. Tinc un munt d’informació guardada al disc dur de l’ordinador, però a l’hora de la veritat em resulta més fàcil fer una cerca a Internet que no pas haver d’anar obrint cadascun dels documents per veure on parlen del que m’interessa ara. Aquí, algunes de les pàgines que obro:

http://esadir.cat/gramatica/sintaxi/concordsv

http://www.upc.edu/slt/recursos-redaccio/dubtes-frequents/la-concordanca-del-verb-i-el-subjecte

http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/431-concordana.html

http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1186

http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1189

https://sites.google.com/a/laxarxa.com/sl/consells-lingueistics/n/noms-col-lectius-singulars-concordanca-amb-el-verb

Podeu veure que la llista, que podria ser molt més llarga, inclou l’ésAdir, «el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals» –que de moment sembla que aguanta sense externalitzar–, el Manual de correcció dels diaris de sessions del Parlament de Catalunya i els llibres d’estil de la UPC i la UB. Explico això perquè de vegades tenim dubtes que podem resoldre fàcilment gràcies a la feina dels nostres organismes públics i de la gent que hi ha al seu darrere, en general força assenyats i llegits, a més de poc reconeguts.

Aquí mateix a Vilaweb hi ha un llibre d’estil que es pot consultar i descarregar gratuïtament; en la qüestió de la concordança, que tracta a les pàgines 49-50, dissenteix del criteri general i la fa sempre en singular.

Com queda, això de la concordança, doncs? Doncs queda que fer-la en singular o plural se sol considerar una qüestió estilística, tot i que es tendeix a preferir-la en singular si el subjecte és un nom col·lectiu sense complement («La majoria vol votar») i en plural si el nom col·lectiu porta un complement en plural («La majoria dels catalans volen votar»). En casos com el de «La majoria de la gent vol / volen votar», per a mi és una qüestió d’orella i em sona millor en plural, però ja veieu que és opinable.

Pel que fa als percentatges, la norma que s’aplica és si fa no fa la mateixa. Diguem, sent optimistes, que «El 84 % votaria a favor de la independència» o, sent potser més realistes, que «El 48 % dels catalans hi votarien a favor». Que amb aquest últim percentatge guanyaríem igual, eh?, tenint en compte les abstencions i tot plegat, encara que seria millor una majoria més indiscutible, esclar, sense que calgui arribar a les votacions a la búlgara dels congressos dels partits…