RAGTIME

Vaig descobrir la Lisa Sokolov per casualitat, en una de les meves ràtzies a la biblioteca de Nou Barris. Vaig posar el cedé a l?aparell de la cuina. Així que començaren a giravoltar les cançons, la Sokolov sortí del disc lluent i amb un cop de puny als morros de la meva sensibilitat musical, va deixar-me ben dit que la seva veu, que la seva música, bé mereixia alguna cosa millor que fer escampar el silenci mentre es descongela una hamburguesa o s?obre un brick de gaspatxo, sabor suau.

Després de moure la pestanya de l?aparell i posar-la en funció de radio ?una emissora emetia un pupurri de cansiones del verano que em serví de gel per calmar la inflor del cop de la Sokolov- em llençava a la xarxa a saber més coses d?aquesta dama. D?ençà de llavors la tinc a cops de colze amb Miles Davis, Chet Baker, Tete Montoliu, Thelonious Monk, Charlie Parker, Steve Lacy, Count Basy, John Coltrane…

Quan vull escoltar-la, ja sé que no ho puc fer de qualsevol manera. La meva mica d?oïda musical ha d?estar ben pentinada, planxada i emmidonada. Res d?anar amb sabatilles, ni pensar-ho comparèixer amb aquells texans clapats de lleixiu d?anar per casa! Ben apuntalat per uns coixins, amb poca llum, pots pitjar el triangulet de gairell del comandament de la cadena. Llavors la Lisa Sokolov et dirà a cau d?orella amb tota la seva abassegadora personalitat artística, que hi ha a la vida tantes coses boniques que poden passar a ritme de jazz…

 

 

Un pensament a “RAGTIME

  1. Hola David,
    saps, tot just acabo de posar a sonar un cd de la Lisa Sokolov que he agafat avui a la Biblioteca del meu poble. Estava buscant a veure què en trobava per la xarxa i he anat a parar al teu blog. Os-tres! M’he sentit totalment identificada amb el teu escrit. Però vaig amb sabatilles jo, però potser m’acabo posant les sabates… Hauré d’aprendre a escoltar-la com cal.
    Bon cap de setmana!

    Berta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *