7 ANYS SENSE ANNA POLITKÒVSKAIA
El 2009 en un judici contra Dzhabrail i Igragim Majmudov i Lom-Ali Gaitvkayev ja es va posar de manifest amb quina desídia les autoritats havien instruït la investigació. Llavors, un jurat va absoldre els acusats afirmant que no quedava demostrada la seva culpabilitat d’acord amb les proves obtingudes durant la investigació. Anna Stavitskaia, advocada de l’acusació particular formada pels dos fills de la periodista, en aquella ocasió, va lamentar que la fiscalia no hagués presentat proves més definitives.
La contundència de la defensa dels acusats va poder esquivar un veredicte de culpabilitat. Karinna Moskalenko, advocada del mateix equip de l’acusació particular va manifestar que l’Anna odiava la impunitat i l’absència de legalitat i que no li hagués agradat gens veure com algú que havia comès un greu delicte quedava en llibertat, però que tampoc li hauria agradat veure que condemnaven a algú per un delicte que no havia comès. El Tribunal Superior malgrat que no va rebre cap pressió per part de l’acusació particular, va decidir revocar la sentència i reobrir el cas.
El 2011 va saltar la notícia de la detenció, a Txetxènia del que, segons el CIR (Comitè d’Instrucció de Rússia) seria l’autor material de l’execució de la periodista: Rustam Majmudov. Tot i que l’any 2009 fonts de la investigació ja havien apuntat Rustam com el pressumpte autor dels trets, no havia pogut ser detingut i estava en recerca i captura per les autoritats russes.
Per ara l’únic condemnat per l’assassinat de Politkòvskaia és l’ex policia Dmitri Pavliuchenkov que va ser condemnat el 2012 a la ridícula pena d’11 anys. Un acord amb la fiscalia perquè es declarés culpable dels càrrecs que se li imputaven, va ser el causant d’aquesta vergonyant pena. En el judici contra Pavliuchenkov va quedar demostrat que havia ordenat als seus subordinats de vigilar a la periodista per tal d’establir els seus patrons diaris de moviments. També va quedar demostrat que va ser ell el que va comprar l’arma amb què es va cometre el crim.
El passat 18 de setembre Pavliuchénkov, en una vista d’aquest nou judici, va ratificar que el seu paper era el d’organitzar el seguiment, el de Lom-Ali Gaitukayev i de Serguei Jadzhikurbanov d’organitzar l’assassinat i el de Rustam Majmudov de prémer el gallet. L’esposa de Pavliuchenkov va declarar que Jadzhikurbanov hauria lliurat al seu marit 137.000 dòlars per seguir Politkòvskaia.
Totes les persones que a Rússia volen que s’esclareixi la veritat sobre l’assassinat de Politkòvskaia sempre han manifestat que malgrat que es pugui demostrar que els acusats van ser els inductors de la mort de la periodista, l’important és saber-ne l’autor “intel•lectual” del crim.
Anna Politkòvskaia va ser un assot pel Kremlin. Els seus articles per a Novaya Gazeta denunciant les atrocitats que s’havien comès a Txetxènia de seguida van tenir un ressò internacional que no va agradar gens a l’administració de Putin. Sabedora que la seva vida corria perill –havia rebut diverses amenaces de mort- no va llençar mai la tovallola i es va posar sempre del cantó de les víctimes. Macabres coincidències van voler que el seu assassinat fos el mateix dia que Vladimir Putin fa anys.
Els seus companys del diari Novaya Gazeta, diari on va treballar, van descobrir un monument a la façana de l’edifici que ocupa la publicació per homenatjar aquest setè aniversari [fotos] [vídeo].
La repressió contra tota dissidència que posi en dubte la Rússia totalitària que Putin ha aconseguit instaurar, sigui de la mena que sigui, és absoluta. Una oligarquia maquillada de falsa democràcia controla Rússia amb mà de ferro. No hi val cap qüestionament. No cal gratar gaire per trobar titulars escandalosos que probablement haurien suscitat l’interès de l’Anna per escriure’n alguna cosa.
Potser parlaria de la vaga de fam que va portar, Nadezhda Tolokonnikova, membre de les Pussy Riot, fins el passat dia 1 d’octubre per denunciar la seva situació a la presó IK-47 de Mordòvia, on compleix pena per haver escenificat el 2012 una pregària punk al principal temple ortodox de Moscou. Amenaces de mort per part de les seves companyes, preses comunes, jornades de treballs forçats que a vegades arriben a les dotze hores, van fer que Tolokonnikova prengués aquesta decisió en el que és un dels casos més flagrants de privació de la llibertat d’expressió del món.
Potser donaria veu a Artem Gorodilov, jove activista homosexual, que va ser segrestat per un grup extremista, portat fins a la tomba d’un noi, també homosexual, que s’havia suïcidat per un incident similar amb els mateixos descerebrats, veure’s protagonista d’una paròdia vexatòria contra la seva condició sexual i suportar que se li llancés per damunt un got ple d’orina. Les imatges van ser penjades a internet. “Moviments civils que lluiten contra els pecats de la societat”, s’autoanomen els delinqüents que es dediquen a cometre aquestes barbaritats i que gaudeixen de total impunitat.
Potser escriuria sobre Tatiana Titova, directora del museu del Poder de Sant Petersburg, que va ser detinguda el setembre passat després que el museu, a l’agost, presentés una exposició del pintor Konstantin Altunin amb quadres com “Transvestits” on es podia veure Putin i Medmedev vestits amb roba interior femenina. No cal dir que els quadres van ser requisats i que Altunin està refugiat a França a l’espera que se li atorgui asil polític. Tem per la seva vida.
Amb la vista posada als propers Jocs Olímpics que se celebraran el proper més de febrer del 2014 a Sochi i que costaran uns 37.500 milions d’euros, cinc vegades més del que en un principi havien de costar, a Rússia no li interessa tenir causes pendents com la de Politkòvskaia. És de preveure que abans de la celebració d’aquests Jocs faraònics (que no oblidem que se celebraran en una zona del Càucas del tot inestable i que ha suposat el desplegament de tropes més important després de l’era soviètica per tal de garantir la seva seguretat) es vulgui esbandir l’afer Politkvòskaia condemnant els actuals encausats en una operació de maquillatge de cara a la galeria internacional pressionant a l’opinió pública perquè el relat del fatal assassinat, es resolgui amb l’empresonament d’aquestes persones tancant qualsevol porta a una investigació més exhaustiva que permeti descobrir qui va donar les ordres perquè es fes callar per sempre Anna Politkòvskaia.
En el marc dels Jocs Olímpics de Sochi, Reporters sense fronteres, aprofitant que la flama olímpica, el dia 7 era a Moscou, va iniciar una campanya de denúncia de la vulneració de la llibertat d’expressió a Rússia començant per la commemoració del setè aniversari d’aquest atroç crim.
Des de la convicció que les veus que s’alcen valentes contra l’opressió, siguin de la mena que siguin, sempre ressonaran malgrat que se les silenciï amb mètodes criminals, cal retre homenatge a la valentia de l’Anna, que va tenir amb el nostre país una relació de cordial amistat amb molta gent, sobretot del PEN Català, que enguany commemora el seus 90 anys d’esdevenir l’ambaixada cultural de Catalunya al món i portal de denúncia sistemàtica contra totes les mostres de censura contra la llibertat d’expressió.
Des de la desesperació d’haver vist com han hagut de transcórrer set anys perquè un deix de justícia il•luminés el cas de l’Anna, atiem des d’aquests papers el compromís per les veus valentes silenciades, siguin d’allà on siguin, que arreu del món s’alcen contra el totalitarisme. Ni oblit ni silenci per a Anna Polikòvskaia; ni ara, ni mai.
(Aquest article va ser parcialment publicat a Vilaweb el 7/10/13. Setè aniversari de l’assassinat de la periodista)