UN XIUXIUEIG BASTA
UN DE SOL
Hi ha les tardes xardoroses.
L’horitzó saturat de cigales.
Els camps de blat rapats al zero.
El sol penjat molt amunt per un brivall.
Hi ha els teus pits diminuts
dibuixats dins el vestit estampat.
Floretes verdes. Olor de vainilla.
El teu somriure quan t’acotxes.
El teu somriure quan els torno a descobrir
en aquella festa universitària.
Fa moltes tardes d’això.
Els xiquets són a nedar a l’estany.
T’acostes per darrere i em mires.
Escric a la cuina perquè no fa tanta calda.
Fa olor de cafè tot just fet.
No és necessari que diguem res.
T’aixeques la faldilla.
Torno a creure en les teves cuixes.
Jo sempre he cregut en les teves cuixes.
Crec en la teva cintura.
Crec en els teus llavis.
I un xiuxiueig basta.
Un xiuxiueig per trobar el punt exacte
on anit vam tornar a l’amor
que no vam fer per peresa
o perquè estàvem massa cansats.
Un xiuxiueig basta.
Un xiuxiueig.
Un de sol.
Basta.