POSTALS HOLANDESES (II)

Avui ens hem despertat de color gris. El cel, no nosaltres. Toca visitar Eindhoven, encara que la ciutat, la més important de la zona del Noord Brabant, al sud del país, no ofereix gaires possibilitats turístiques, per no dir cap.

Abans de sortir de casa, però, toca treure un dels dels tres contenidors al carrer perquè el buidin. Avui toca el de plàstics i envasos. Cadascú, al seu garatge, guarda tres contenidors: un pel paper, un altre per les restes orgàniques i un tercer pel plàstic. El dia que toqui, els holandesos, deixen el contenidor corresponent davant de casa perquè el passin a buidar. 

Anar a Eindhoven des de Veldhoven són deu minuts de cotxe i tal i com ja vaig dir, els dos municipis estan tocant. Aparquem el nostre vehicle i anem a peu cap al centre. No cal dir que aquí hi ha lloc per aparcar de sobres. Les zones blaves són inexistents. Avís per a navegants: en creuar un carrer no n’hi ha prou amb mirar que els cotxes no t’atropellin, aquí el carril bici no és una broma com a ciutats com Barcelona. Holandeses i holandesos llampen per aquests caminets perfectament delimitats amb les seves bicicletes; i ara, amb els mòbils, molts pedalen sense mans mirant la pantalleta del seu aparell.

Són quarts de nou del matí i tot està tancat. La ciutat començarà a activar-se tocades les deu. Tornem a les casetes de dues plantes. Aquí, com és normal, molt més juntes les unes de les altres. Hi ha carrers on les casetes fan més goig que en altres. Donant una ullada als objectes que es posen a les repises dels finestrals, rere les cortines, podrem treure unes quantes conclusions sociològiques. Molts dels objectes detectats podrien decorar, d’una manera immillorable, el llom d’aquells nostres televisors de corbes generoses, molt abans que l’anorèxia s’imposés també als tubs catòdics.

El Markt és el centre de la ciutat. Tot de carrers sense accés als cotxes hi menen. Llambordes color de salsitxa de Frankfurt brunyides per la pluja de la nit. Botigues, majoritàriament de roba i calçat, flanquegen els accesos. Al mateix Markt, dues estàtues: la de Frits Philips, fill del fundador de l’empresa del mateix nom i la de Jan van Hoof.

Els dos personatges, o almenys les seves immortalitzacions en forma d’estàtua, han rebut desigual sort. El senyor Philips rep els visitants amb el seu somriure de conill sense cap obstacle. El senyor van Hoof, està cobert de tendals de la omnipresent marca de cervesa Bavaria.

De fet Eindhoven es podria dir Philips perfectament. Tota la ciutat i la zona deu molt a l’empenta industrial de la firma que va començar fent bombetes i que ara com ara és una de les potències tecnològiques més importants conjuntament amb d’altres empreses que a remolc de la riquesa generada per la Philips, han creat una xarxa de disseny i fabricació de maquinària d’alta tecnologia importantíssima, així com un dels grans centres de recerca, del món. 

Malauradament, però, tota aquesta riquesa, no ha revertit en l’afaiçonament d’una ciutat que vagi més enllà de la pura funcionalitat. Una llàstima.   

Postals holandeses (I)   

Postals holandeses (III)

Postals holandeses (IV)

Postals holandeses (V)       
                              

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *