AMB POCA LLUM

Ja no escric poemes a ningú.
Vaig deixar de fer-ho fa temps.
Ara només escric un núvol.
Un paisatge que ja no existeix.
Coses banals, sense importància.
Un dieatari petit d’estels abatuts
en el bosc de les altes paraules.
Aquest bosc que prefereixo omplir
amb la veu dels qui no tenint gaire
sabem que mai res no està prou perdut.
Amb la veu dels qui donem la llauna
i estimem sempre mirant-nos als ulls.
Amb la veu dels camins que comencen
en un portal, de nit, i amb poca llum.

                                          David Figueres

Desitjo de tot cor que tingueu unes bones festes!     

                                                                                         Fotografia: batec.cat       

        

               

 

5 pensaments a “AMB POCA LLUM

  1. Molt d’amor i molta, moltíssima llum. És sempre unmprivilegi llegir els teus poemes David. No t’ho havia dit ….. que aquest nou any t’obrin tots els camins a totes les esperances.
     
  2. Ja saps que llegeixo quan puc fora temps com si fos amb paper, però deso amb arrels persistents els vincles que ens uneixen i retorno del núvol estant a la mirada neta que ens dones. Abraçada de fulla perenne, amb mirada posada a la llum, per poqueta que sigui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *