marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de maig de 2011
1 comentari

PROCLAMA D’ESPRIU

Són molts els coneguts i amics mallorquins, menorquins i eivissencs que, des de la mitjanit de diumenge i aquest matí lluminós de dimarts, parant esment en els resultats de les eleccions a l’arxipèlag, recordam insistentment allò que diu Salvador Espriu:

Oh, que cansat estic de
la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria
allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta,
rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans
dirien
desaprovant:  ”Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que
se’n va del seu indret “,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i
de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el
meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt  covard
i salvatge
i estimo a més amb un
dolor desesperat
aquesta meva pobra
bruta, trista, dissortada pàtria.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.