EN CONTES D’ESTIU… (IV)

PRÀCTIQUES
Tot aquest plaer no pot ser bo de cap manera. La Laura ho sap que te?n sents culpable i se?n riu. Tu et poses vermella. Et tapes la cara amb les mans. "Ai, deixa?m?, li dius. Et tracta com si fos una nena. Tu necessites tant aquesta protecció com les rampellades al sexe que et fa venir. Ja no saps si amb els dits o amb la llengua o amb què. Estàs feta una embolic. L?Andreu no s?ho mereix. "Però l?Andreu no ho ha de saber?, diu la Laura. Ella té respostes per a tot. L?abraces. La petoneges. Li fas mal. T?agrada l?olor que fa tant si va despullada com vestida.

L?Andreu també te les sap treure aquestes coses estranyes de tu. Ni sabies que hi eren. Ell potser és més rude. A tu ja t?agrada també. Va ser ell qui et va recomanar de treure?t al carnet a l?autoescola on treballa la Laura. S?hi havia tret el de moto, ell. "Pregunta per la Laura. És molt bona professora?. A les tardes la Laura t?ensenya a fer menar un cotxe i a la nit, condueix el teu cos per on vol ella. Tu et deixes fer. Et saps alumne avantatjada en ambdues assignatures. Hi ha dies que et penses que ja hi has posat el peu al coll a això de les marxes. Hi ha dies que la Laura et deixa sense alè, sense esma, sense vergonya.

 Amb l?Andreu passa a l?inrevés. Sempre és ell que vol aprendre. T?observa. T?examina. Però és dolç i sap estar amatent a allò que tu li proposes. Tot ho has après de la Laura. És com desfer una corda per tornar-la a trenar en el cos de l?Andreu. I no saps amb què quedar-te: si donar o rebre. Tots dos coincideixen només en una cosa: els agrada que xisclis i els esgarrapis i els facis mal. Adormir-vos l?un damunt l?altre ben assenyalats. Sí.
Avui has convidat l?Andreu a sopar a casa teva. L?has trucat dues vegades per telèfon a la feina dient-li que eres tota roentor. T?has recollit els cabells. T?has posat aquell vestit negre amb tirants. En obrir la porta l?Andreu t?ha besat tot llengua i mans. Tu t?has desfet una mica però te l?has tret del damunt. "Tenim convidats?. La Laura ha arribat mitja hora més tard. Ha estat ella que t?ha dit marranades per telèfon un parell de vegades durant la tarda, també.

Tots dos s?han saludat com dos bons amics que feia temps que no es veien. El sopar ha estat molt divertit. Has procurat que no hi faltés res de res. Les copes sempre plenes. La llum. La música. Semblava que la vetllada fos escrita per Woody Allen. Se us veuria en un tràveling circular. Rient, menjant, bevent. Després al sofà, tu asseguda al mig de tots dos, has començat a petonejar-los i a grapejar-los. Cap dels dos s?hi ha resistit. Heu seguit fent-vos-ho al dormitori. També aquesta escena semblava de cine. Però d?una altra mena.

En un moment donat, has tret un fuet de l?armari. La Laura i l?Andreu estaven nuats. L?has fet petar contra terra. S?han aturat els petons. Tots dos han rigut. S?han posat de quatre grapes. L?Andreu ha fet com si rugís. La Laura també. Has tornat a fer petar el fuet. T?has afegit a la festa del llit. En acabar, exhausts, mentre provaveu de buscar la son, has sentit que tots dos et deien a cau d?orella: "hauríem de fer més pràctiques d?aquestes?. I tu t?has posat vermella. T?has tapat la cara. Us heu tornat a estimar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *