EN CONTES D’ESTIU… (II)

LA VIDA ETERNA DELS ESLAUS

Billy el suec i Larry el finlandès cavaven el forat on havia de ser enterrat Tomy el rus. Larry feia anar el pic i Billy la pala. La nit era agradable. No tenien cap pressa per acabar la feina. Larry el finlandès es va prendre un descans. Va encendre un cigarret.

 -Vull canviar d?aires, Billy. N?estic fart de Nova York.

 Billy el suec no era suec. Ni tan sols era blanc. Havia nascut en un poblet de Georgia. La seva mare havia fugit amb un venedor d?aspiradores quan ell tenia deu anys. El seu pare havia mort en una batussa de borratxos el dia que va fer els dotze. Un estiu el seu oncle Harry va voler-li ensenyar jocs nous al llit. L?endemà un ventilador decidia aprendre natació a la mateixa banyera on l?oncle Harry es refrescava. Billy el suec feia dos mesos que havia apagat quinze espelmes.

 -Si no ho faig ara, no ho faré mai. Marxaré al Canadà. Potser a Europa. Fins i tot he pensat d?anar a Finlàndia. T?magines, Billy? Larry el finlandès a Finlàndia!

 Lary el finlandès no era finlandès. Ell sí que era blanc. Però no era ros ni alt. Tenia una retirada a Pancho Villa. Era molt pelut. Era de Philadelphia i només tenia una cella. La seva mare havia mort atropellada per un tren quan Larry tenia dos anys. El seu pare va fugir amb una bibliotecària el dia del seu setè aniversari. Van trobar el senyor Woodpecker penjat del coll i amb les mans lligades a l?esquena, a les golfes de casa seva. Disset anys tenia Larry el finlandès quan el senyor Woodpecker havia ofegat el seu estimat gat Mahoma i ell se n?havia venjat.

 -Ets de la mena d?homes que sap guardar un secret, Billy?

 Tomy el rus no sabia res de Moscou ni de Sant Petesburg. Els seus pares, coreans, vivien feliçment en un bloc de pisos al barri de Queens. No va matar mai a ningú. Tan sols va cometre un error a la seva vida: tirar-se la Tina Malone, l?amistançada del cap de tots tres, Cap de Panotxa O?Reilly, un home calb que controlava, al Bronx, quatre floristeries clandestines, dos locals on es feien fotocòpies i enquadernacions il·legals, i tres perruqueries canines. Totes tres amb els papers en regla, tot s?ha de dir.

 -Jo també em vaig tirar la Tina Malone. Però no vull marxar per això, no. Necessito canviar d?aires. Veure món. Res més.

 Tomy el rus va morir precisament en una d?aquestes perruqueries aprofitant que Brutus, el xiuaua de la senyora Mascarpone, havia de pentinar-se i banyar-se. A Brutus no li agradava que el banyessin. Udolava com udolen els xiuaues posseïts pel diable. Cap de Panotxa O?Reilly tapava, d’aquesta manera, els esgarips que feien abans de morir els que ignoraven que els passaria si es follaven la Tina Malone. Cap de Panotxa O?Reilly no tenia pietat amb ningú. Les perruqueres que s?encarregaven de Brutus, tampoc.

 -Oi que hem comprat cerveses? Per què no me?n portes una, Billy? Estic assedegat.

 Billy el suec va apropar-se al cotxe. Era aparcat a la vora. Va obrir el maleter del vell Packard. El cos de Tomy el rus era dins una bossa de plàstic. Al costat hi havia les cerveses. Billy el suec adorava a Tomy el rus. Molt més les sopes coreanes que preparava la seva mare. Molts caps de setmana Billy el suec anava a dinar i a veure el beisbol a Queens amb la família de Tomy el rus. Va tancar el maleter. Larry el finlandès va girar-se. Va rebre sis impactes de bala al pit. Va plegar-se dins el sot. Passaria tota l?eternitat al costat de Tomy el rus. No coneixeria mai Finlàndia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *