COM HO SÓC JO

I resulta que sense voler-ho, aquest quadern de píxels, aquesta llibreta de constatacions de la més diversa índole, procedència i intenció, ahir va fer vuit anys.

Jo en sóc el primer sorprès. No tinc per costum perpetuar-me gaire en res. Acumulo un currículum de desencisos, decepcions i desercions més que considerable.

Amb tot, plantar-me davant la pantalla i deixar-me anar -amb totes les trampes que calgui, està clar- ha estat i és, un d’aquells petits plaers que encara, de tant en tant, t’enrampa tot això que es mou per aquí dins.

Han estat molts els amics i les amigues que han transitat per aquestes pàgines i que encara hi transiten. En definitiva, de res no serviria perpetrar aquesta quantitat ingent de lletra (fins a la data gairebé mil dues centes entrades) si al darrera no hi hagués un parell d’ulls que hi diguessin la seva en silenci o a vegades en forma de comentari.

Des d’aquesta casa tant gran que és Vilaweb no m’hi he sentit mai estrany. És més, cada vegada penso que és un luxe poder-hi habitar i estrènyer els llaços entre molts altres estadants que parlen tots els accents de la terra d’aquest nostre país.

Si d’entre tot aquest caramull de lletra, alguna vegada, encara que sigui una de sola, un lector ha passat l’esguard per aquests dies, per aquestes dones, i encabat ha arquejat un somriure als seus llavis, o s’ha enfurismat pel que hi deia, o ha descobert un poeta, o s’ha sentit un mica menys sol, jo ja em donaré per satisfet i constataré que com diu el tango, vuit anys no són res i ens en queden moltes per viure. 

Parafrajant a Gabriel Ferrater, diré que en en definitiva, aquests papers no són altra cosa que la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo.

Com ho som tots.

4 pensaments a “COM HO SÓC JO

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *