Voldria explicar-te les meves noves paraules
i estimar-te tant com aprenia a fer-ho.
Enderrocar els murs que anomena el poeta
i retrobar, un proper matí, les teves mans.
Cisellar inèdites síl·labes per ofrenar-te-les
i creure que ha estat cert però fugisser
l’encant que vas apropar-me.
Sé que no han de ser els teus ulls
els que em sentiran parlar i partir
i m’ajudaran a crear l’estoig
que ho guarda tot de la pluja.
Malgrat la nit adient a les tènues imatges
no vull l’arribada a recorregudes ribes.
El camí no sap de retorns
ni les meves síl·labes del fre melangiós
del que ja reposa, sense ressurrecció,
en un endomassat sepulcre.
Del llibre Setembre 30. Els llibres del les Quatre Estacions. Barcelona, 1969.