OH MÓN NOVELL!

Em plau, d?atzar, d?errar per les muralles

Del temps antic, i a l?acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles. 

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l?embragat, o al coixinet que embosca

L?eix, i engegar per l?asfalt sense falles. 

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també l?ombra suau d?un tell.


L?antic museu, les madones borroses.
I el pintar extrem d?avui! Càndid rampell:
M?exalta el nou i m?enamora el vell.

                                          J. V. Foix, Sol i de dol

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *