Els dies i les dones

Curiós exercici el que va realitzar Oliver Stone el 2003 amb el seu "Comandante", sobre el dictador Fidel Castro, i que avui s’ha pogut veure al 33. Abans de res, dir que no sento cap mena de simpatia pel règim castrista, molt menys per tota la tropa de pseudoesquerrans que disculpen els molts abusos comesos en nom d’una revolució del tot extingida des de fa molts anys.

He seguit de prop alguns campanyes que s’han instituït des de casa nostra en favor de l’alliberament d’escriptors cubans. El Centre Català del PEN apadrinà el cas de Mario Enrique Mayo Hernández, feliçment alliberat. No crec que sigui massa d’esquerres, molt menys revolucionari, tancar a la presó aquells que no pensen com tu.

La meva solidaritat és amb el poble cubà que pateix el bloqueig sagnant i desaforat per part dels Estats Units, sense tenir-ne cap culpa enginyant-se-les com poden per tirar endavant. Em sembla que com jo, molts d’ells van aprendre que el marxisme va ser una bona pregunta amb pèssimes respostes. 

Stone s’interessa per la persona de Castro. El posa contra les cordes amb preguntes precises on no hi caben ni la retòrica ni l’ambigüitat. Castro se’n surt amb nota, mal m’estigui dir-ho. Hi ha una lucidesa demoníaca en aquest personatge. No vacil·la en les seves respostes. Amarat d’un personalíssim sentit del destí -fàcilment identificable en d’altres dictadors- el seu discurs, s’enlaira prou com perquè les preguntes d’Stone, quedin justificades a una escala superba, elevada. Nega rotundament que hi hagi tortura a Cuba. Enalteix el sistema electoral (!) del país com un dels més lliures. Prostitució diu…?

Castro se’ns revela com un Quixot amb un Sancho Panza, Dulcinea i Rocinante, fosos en una visió de Cuba apartada de qualsevol realitat. La subjectivitat feta parcel·la i explotació de l’ego intel·ligent i astut del qui pel que és desprèn de l’aparent falta de censura en alguna de les respostes, ja és tan sols una titella moguda pels tecnòcrates del règim. Un putxinel·li iconogràfic que s’estarrufa com un gall dindi afirmant que són molts els gegants que volen dinamitar la seva obra revolucionària…Son molinos, comandante. O potser una jinetera que fa giravoltar el seu bolso davant seu.