EN HOMENATGE A MARTA MATA

Comparteixo les paraules de commoció del Gerard Gort en la mort de Marta Mata. M’ha plagut rellegir-ne l’entrevista que enllaça des del seu bloc. M’hi reconec en el seu plantejament educatiu. També a la meva escola -en els meus temps Mare de Déu de Misericòrdia, avui rebatejada amb el de Maria Cortina, de Reus- se seguia al peu de la lletra, tal i com comenta en Gort, els mètodes de la Rosa Sensat.

Afortunadament l’esforç de Marta Mata no morirà amb ella. L’Associació de Mestres Rosa Sensat, queda com una institució de progrés al servei d’un país que en els anys darrers del franquisme, va saber nodrir d’eines molt valuoses la tasca de les escoles que van apostar per un aprenentatge íntegrament en català sense menystenir la llengua castellana i amb una renovació, en general, dels mètodes tradicionals d’ensenyar.

Vull subratllar aquesta normalitat perquè fins que no m’he fet gran, i encara hi ha moltes coses ara que em sorprenen, no he copsat fins a quin punt l’educació rebuda, no va significar, ni que fos de manera tangencial, la llavor de la meva actitud política, social i cultural. La pedagogia des d’una òptica oberta tenint Catalunya i la seva cultura en el punt de partida, com una cosa del tot normal.

Recordo, per posar un exemple, el xoc que em produí als catorze anys en deixar l’escola i anar a un institut de batxillerat públic, descobrir que el castellà era llengua d’ús social. Els García, Martínez, Pérez i Ruiz de la meva escola, no l’utilitzaven per a res. Un homenatge als seus pares que van triar aquesta opció.

El meu homenatge pòstum a la Marta Mata i per extensió a tots els mestres que van saber servir-se dels seus consells perquè generacions i generacions de brivalls, aprenguéssim, a finals dels setanta, la nostra llengua i  la nostra cultura sense cap mena de complexos ni privacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *