Estiro la samarreta damunt la post. Malgrat tesar-la bé, els solcs són evidents. Hi passo la planxa. La roba s’allisa. Queden al capdavall dos monyets. Les marques de les agulles d’estendre la roba. Ha estat fàcil allisar les altres arrugues. Aquestes es resisteixen. Una, dues, fins a tres passades per treure-me-les del davant.
És fàcil allisar els senyals perceptibles del pas usual dels dies. Més difícil és fer-ho amb els signes que ens recorden que vam passar un temps estesos, subjectats al prim fil de la vida, abans que algú decidís per nosaltres que ja era hora de considerar-nos eixugats de les nostres desfetes, donar-nos un cop de planxa i deixar-nos preparats perquè ens tornin a rebregar.