HAGES DE COMBATRE’T
Em cau a les mans el recull de poemes de Salvador Iborra, Els cossos oblidats, premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt el 2009.
Em té fins a quarts de tres de la matinada submergit en els seus poemes.
Fascinar-te per un poeta més jove que tu i que saps que no podràs conèixer perquè va morir estúpidament assassinat, és una mala cosa.
Molt més quan hi descobreixes una veu potentíssima, amb personalitat, i els versos, llegits en veu alta (la prova no falla mai) llisquen segurs deixant-se dir sense entrebancs, fluïds.
Ràbia i impotència en la delectança.
CREPUSCLES
Mires aquest cel desposseït de mirades
amb tanta pluja abocant-se a la finestra,
tot sembla memòria ací a les cinc
de la vesprada, el desmèrit d’aquells
anys on suposadament vares aprendre
a viure quan sabies plorar, les mans
sobre la taula, el te calent d’aquesta terra.
Ets al llindar d’un altre temps més fràgil
que a cada mot es tornarà més solitari,
que de l’espera guiarà les teues passes
cap a la nit, nit de tempesta anglesa
que esborrarà més tard el seu rastre.
Els teus instants són sempre fugissers
mentre s’actualitzen els deutes impagats
per la teua feblesa que mai no has après
a perdonar-te, deixa-ho tot, fes-te cas,
no ets avui ningú en qui puguis confiar,
fill de tu mateix, potser arribarà el dia
en què finalment hages de combatre’t.
Salvador Iborra