JO VOTO PER LA INDEPENDÈNCIA I TU?

Avui he votat al referèndum pel nou estatut. Era el darrer dia per fer-ho per correu. He votat per la independència de Catalunya. Per què? Senzillament perquè si les boires que es veuen a l’horitzó acaben aribant, la sociovergència que s’instal·larà a la plaça de Sant Jaume no crec que doni gaires oportunitats de sortides de to.

L’estatut, que encara que no m’agradaria que s’aprovés, probablement es decantarà afirmativament per la mínima i amb penals inclosos, només serà una mena de vermut d’eleccions per l’àpat gros que vindrà a l’octubre o al novembre, a tot estirar.

Molt haurien de canviar els números perquè la sociovergència no aconseguís fructificar en una nova etapa de govern caracteritzada per la ja coneguda política del "qui dia passa any empeny" plena de trucades als cunyats dels ministeris de Madrid per anar esgarrapant, per part del socialistes; i amb una CiU maquillant tota l’operativa a pots de nacionalisme ben entès i servint de correctiu als excessos de cocido dels primers.

CiU ben establerta en la seva tasca de varnissaires, no hauria de preocupar-se de barallar-se a Madrid. Podria capitalitzar l’acció de govern. El somni s’hauria fet realitat. Tornar al poder sent influents a Madrid i sense perill d’erosionar el seu prestigi acusant-los de massa intervencionistes. "No, no, no, escolti -ja sento el virrei Mas- qui pacta a Madrid són els socialistes, nosaltres no. Mai de la vida!" 

No dubto que les competències siguin millors. Que hi sortim guanyant. Però vostès ens han vist cara de babaus? Jo a Madrid només hi vull anar a veure-hi els quadres de Velázquez, menjar entrepans de calamars i constatar que, com cantava el mític grup "The Refrescos", vaya, vaya  aquí no hay playa. Que encara no ho han entès?

Jo voto per la independència. I tu?

6 pensaments a “JO VOTO PER LA INDEPENDÈNCIA I TU?

  1. El vot independentista està més separat que mai. N’hi ha que votaran que SÍ, n’hi ha que NO, n’hi ha que BLANC, n’hi ha que NUL i n’hi ha que no aniran a votar.

    Hem tornat a deixar escapar una oportunitat històrica. La baixada de pantalons de la "classe" política catalana en les negociacions amb els nostres "enemics" ha estat lamentable. Potser sí que aquest país nostre es mereix el què tenim …

    I qui ens assegura que aquest estatuet es desenvoluparà? El del 1979 no s’ha desenvolupat mai…

    Salut i independenència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *