La M. és una dona amb empenta. Una d’aquelles persones que no s’atura davant les adversitats i sap tirar endavant. Una d’aquelles persones que sap que l’única manera d’aconseguir allò que un vol és pencant, pencant i pencant. Que la felicitat s’ha de construir dia a dia amb les eines que un té a la vora sense que això vulgui dir renunciar a cap somni.
Precisament el darrer somni de la M. el teniu aquí. Aquest migdia tot just n’obria les portes. Estic segur que li anirà bé. La seva tenacitat i professionalitat en tot el que endega, la fa incombustible a l’hora de buscar sempre la perfecció. Res no queda a mitges quan ella hi és pel mig.
A Capafonts encara s’hi pot olorar el temps amb regust de persones que treuen les cadires a la fresca per deixar-se venir la nit. Hi ha carrers costeruts amb bon dies sincers, senzills. Amb hiverns sorruts de glaç i boirada. Amb estius oberts de pedrissos on filòsofs locals destrien el gra de la palla d’això de viure.
Si trobeu que els vostres somnis s’encallen massa en desmesurades ambicions, no us ho penseu dues vegades: féu les maletes i veniu a somiar la mica de natura que Capafonts us pot oferir. Una natura tangible, feta de paisatges que no es deixen conquerir així com així, però que es desfan com els somnis abastables. Aquells que de tant en tant, també val la pena d’atendre.