Els dies i les dones

El taulell de la farmàcia és al final de tot. Per arribar-hi ha de traspassar tota la botiga: medecines i productes cosmètics el flanquegen.

En arribar davant la dependenta -bata blanca, cua de cavall, arracades grosses, ulls foscos- li dóna un Bon dia i deixa anar:

-Taps de suro de silicona per a les orelles, sisplau?

Ella esclafeix una riallada, es tapa la boca amb la mà. “Ai, perdoni”. Entra dins la rebotiga, remena un calaix i apareix amb una aproximació del que ell ha demanat. No se li ha esvaït el somrís de la cara.

-Aquests li aniran bé. De silicona m’ha dit, oi?

Ell, enriolat, fa que sí; dóna la targeta. Ella la passa pel lector de la màquina. No pot reprimir un altre esclafit. “Ai, perdoni”. Ell recull la targeta. També riu. Riuen.