ACLARIMENTS
Per calmar dubtes i mals entesos, transcric més avall el "profund" article del Sr. Sostres publicat diumenge dia 28 de maig al diari Avui.
Em ratifico en el comentari que vaig penjar al seu bloc. Si hi ha algú que hi troba algun argument de pes, que m’ho faci saber.
Han d’anar molt malament les coses al diari Avui com perquè no hi hagi algú que pugui dir: "Salvador, vols dir que no t’ho hauries de rellegir?" o això, o que el blindatge del Sr. Sostres deu ser molt i molt doble.
També que servidor és un ingenu i a vegades oblida que els mons ideals de les Senyorites Pepis, no existeixen.
En tot cas, lamento que algú pugui dir-se periodista o escriptor o el que sigui escrivint aquestes rucades.
Coses dels pobres
Salvador Sostres
Es va a poc a poc instal·lant el raonament que aquests atracaments dels darrers dies ja és el que es mereixen els rics de merda que viuen en urbanitzacions. I que si no vols que t’atraquin, vine a viure a la ciutat com tothom. És el conegut ressentiment dels pobres, que haurien d’estar agraïts i mira com ens odien. Els rics paguem impostos perquè els teus fills tinguin la beneficiència de l’escola pública: perquè escolta, ja que hi som, deixa’m dir-te que l’escola pública és beneficència. Pots dir-ne Estat de benestar, si vols: els pobres dieu tantes coses que ja no ve d’una. Però l’escola pública és beneficiència pura i dura, i nosaltres paguem la voluntat i en gaudeixes tu. Els rics paguem impostos perquè tu tinguis una esplendorosa sanitat gratuïta, i per no molestar-te i per no eixamplar les cues fins i tot ens paguem, a més, una mútua privada. Els rics amb els nostres impostos paguem una policia que al damunt molt més sovint ha d’ocupar-se de gent com tu que de persones com nosaltres, que ens comportem molt més civilitzadament la majoria de vegades. I encabat, en lloc de donar les gràcies es va a poc a poc instal·lant l’argument que ja està bé que ens atraquin. Mira, els rics, com sempre, trobarem alguna solució, i ens en sortirem d’una manera o d’una altra malgrat l’agressivitat dels atracadors i la incompetència de la consellera Tura. Però els miserables no deixareu mai de ser-ho amb raonaments d’aquesta mena. Mentre vegis els rics com els teus enemics i no com els teus ídols el fracàs seguirà sent la teva companyia. I t’ho mereixeràs: per curt, per burro. El teu problema no és que no tinguis diners, és que no tens cervell. I és això el que et condemna a la pobresa. Perquè ser pobre no és no tenir mansions, camises, vaixells o avions. Ser pobre és ser un imbècil, i això no té solució.
 |
Independentment del fet que te el dret a escriure el que li roti (com tothom i a qui no li agradi que no el llegeixi), la veritat és que jo no se en que pot estar basada la intocabilitat d’en Sostres. La seva jaia és accionista de l’Avui potser?. Per que si no, no ho entenc. Per molt que jugui a ser enfant terrible no és tan bo com diu ser. Te l’habilitat de tocar els collons des d’un punt de vista irreverent des de la dreta i això és una cosa a la que no estàvem habituats. Però com a escriptor no crec que valgui el que li costa a l’Avui. (Ara bé, no sóc tan ruc com per deixar de comprar el diari perque hi escrigui aquest paio).
…l’article és una bajanada. Si tothom que te segones residències es pot considerar ric, llavors això deu ser Montecarlo com a mínim
En Sostres hauria de sotmetre’s a un tractamnet de desintoxicació de substàncies psicotròpiques.
I una altra cosa, ara l’utilitzen però quan "conveniència" arribi al poder se’n desenpallegaran.
El Sostres no és cap rara avis, només és el portaveu desacomplexat d’un cert sector social, en un sopar amb els antics companys de la Salle, el Damià (el David el coneix prou bé) es quaixava de per què cony havia de pagar impostos si ell ni els seus fills mai anirien a l’educació o a la sanitat pública, evidentment li vaig fer notar que ell sí que anava amb cotxe per carreteres públiques i agafava l’avió en aeroports públics. En resum, crec que el Sostres ha de continuar tenint veu, encara que no ens agradi el que diu. també ens hem de mirar al melic, ens horroritzem que es carregui els pobres però el David mateix en l’entrada de dissabte es compadeix dels que llegeixen el Codi da Vinci, podríem considerar-ho un menyspreu, encara que una mica més educat i mesurat que el mata-degolla del Sostres, però no ho trobem ofensiu i no fem cap escarafall. Crec que en una societat democràtica hi ha d’haver Sostres que diguin animalades i Davids que se’ls carreguin, o fins i tot que algú li posi una querella o li trenqui la cara, però tot i així, cal felicitar a l’Avui per mantenir al Sostres com a col·laborador.
Si el senyoret Sostres un dia te un accident d’e cotxe i pateix cremades al 50% del cos, que no el portin a la Vall d’Hebron que seria fer-li beneficència, que el deixin a la porta d’alguna clinica privada, a veure si el volen atendre.