QUE SÍ, QUE POT SER

Que sí, que pot ser, que semblava que no, però sí.

Que sí, que pot ser, que te’n vagis a comprar l’últim d’Antònia Font, que tornis a casa, que miris la pantalla del trastet que ja t’has acostumat a portar a la butxaca sempre i que només hi parpellegi l’hora.

Que tornis cap a la pantalla del traste gran, que el remenis una mica amb la rata, i que la bústia d’entrada estigui morta de fàstic. Com si ningú no la regués de fa temps.

Que sí, que pot ser, que t’estiris al llit, que t’enxufis a la vena Olivers i Debons, que flipis lamparetes, que deixis de tenir por de Clint Eastwood, que et sobrin paraules, que recordis les vegades que tu has estat una glacera, que et calcis uns patins i facis giragonses en una pista de gel, fins i tot que pugis a pintar un glop de llum en un far o altre.

I tot i així, que la cosa aquella plana amb numerets i lletres segueixi mut i sord. Que el llistat dels correus del tzar electrònics continuïi reclamant acció, marxa de la guarra.

Que sí, que pot ser, que semblava que no, però sí. Que sí.

2 pensaments a “QUE SÍ, QUE POT SER

  1. quin silenci…

    semblava que passaria quelcom, però de moment no passa res… la inèrcia de la realitat és de difícil alteració!

    mmm… calma tensa a la plaça Tahrir… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *